Orgyia leucostigma
| Hemerocampa leucostigma | |
|---|---|
![]() | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Erebidae |
| Gènere | Hemerocampa |
| Espècie | Hemerocampa leucostigma (JE Smith, 1797) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Orgyia leucostigma és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels erèbids (Erebidae), subfamília Lymantriinae.
Distribució
L'eruga és molt comuna especialment a finals d'estiu a l'est de l'Amèrica del Nord, estenent-se cap a l'oest per Texas, Colorado i Alberta. També s'ha trobat al sud d'Anglaterra a Europa.
Cicle de vida
Hi ha dues o més generacions per any a l'est d'Amèrica del Nord.[1] Passen l'hivern en estat d'ou.
Ous
Els ous són posats en una sola massa sobre el capoll de la femella; estan coberts d'una escuma.[1] Posa fins a 300 ous a la vegada.
Larves

Les larves són de colors brillants, amb flocs de pèls. El cap és de color vermell brillant, el cos té ratlles grogues o blanques, amb una ratlla negra dorsal. Tenen glàndules defensives brillants de color vermell a l'extrem posterior. Tenen quatre flocs de pèls blancs que semblen raspalls de dents i destaquen a la part posterior, i un floc de pèls gris al final. Els pèls provoquen reaccions al·lèrgiques en molts éssers humans.[1] Les larves joves esqueletizen la superfície de les fulles, mentre que les larves de més edat s'ho mengen tot excepte els nervis més grans.[2] Creixen aproximadament fins a arribar als 35 mm.
Pupes
Les erugues filen un capoll de color grisenc que té pèls en esquerdes de l'escorça dels arbres.[2] Els adults emergeixen després de 2 setmanes
Adults
Les femelles tenen les ales reduïdes i no marxen dels voltants del capoll.
Els mascles són de color gris amb línies negres ondulades i una taca blanca a les ales anteriors (Orgyia antiqua és similar, però és d'un color oxidat.) Les antenes són molt plomoses. Els adults es troben de juny a octubre.
Plantes nutrícies
Les erugues es poden alimentar en una molt àmplia varietat d'arbres, tant de fulla caduca com coníferes: pomera, bedoll, garrofer negre, cirerer, om, avet, lledoner, cicuta, noguera, làrix, roure, roser, castanyer i salze. A vegades també afecten els negundos i els oms de les zones urbanes.[2]
Ecologia
El fong Entomophaga maimaiga va ser introduït a Amèrica del Nord per controlar l'eruga peluda Lymantria dispar. El fong també infecta Orgyia leucostigma[3] i, possiblement, podria tenir impacte en els anys que el fong és abundant. Les larves grans són atacades sobretot per les aus, i la majoria de les larves petites desapareixen durant la dispersió.[4]
Subespècies
- Orgyia leucostigma leucostigma (Carolina del Sud, de Georgia i Florida a Texas)
- Orgyia leucostigma intermedia Fitch, 1856 (de Maine i Ontario a Virgínia, Alberta i Kansas)
- Orgyia leucostigma plagiata (Walker, 1855) (Nova Escòcia, Nou Brunswick, Quebec)
- Orgyia leucostigma oslari Barnes, 1900 (Nou Mèxic, Colorado)
- Orgyia leucostigma sablensis Niel, 1979 (Sable Illa, Canadà)
Referències
Enllaços externs
- Funetː Orgyia leucostigma Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine. (en)
