Orphan Island Paradise
Orphan Island Paradise (xinès simplificat: 孤島天堂) Pel·lícula xinesa de l'any 1939 produïda per Dadi Film Company, productora que China Film Studio va crear a Hong Kong durant la guerra amb el Japó. Dirigida per Cai Chuseng i protagonitzada per Li Lili.[1]
El director
Cai Chuseng (xinès simplificat: 蔡楚生) (Shanghai, 1906 - 1968) va ser un guionista, productor i director de cinema xinès que pertany a la nomenada "segona generació" de directors xinesos.[2]
Va iniciar la seva trajectòria al cinema quan ell i un grup de companys del Jinye, van ajudar la productora Shanghai Huaju Film Company a rodar escenes a l'aire lliure a Shantou, de la pel·lícula 情奴 (Love Slaves) i amb la col·laboració del director Chen Tian van coescriure el curtmetratge 呆 运 (Bad Luck).
El 1929 Cai va arribar a Shanghai i va treballar en diverses companyies cinematogràfiques com a figurant, director d'escena, actor, escenogràfic , ajudant de direcció, i guionista. Després d'aquesta experiència va entrar a la Mingxing Film Company, on va ser ajudant de direcció de Zheng Zhengqiu i més tard a la Lianhua Film Company .
El 1937 Cai va fugir de l'ocupació japonesa de Shanghai i va passar més de quatre anys fent pel·lícules de resistència en llengua cantonesa a Hong Kong. El gener de 1946, Cai va tornar a Shanghai per ajudar a organitzar la productora Kunlun hereva dels estudis Lianhua,
El 1947, ell i Zheng Junli van coescriure i dirigir The Spring River Flows East (一江春水向東流), la segona pel·lícula de la Kunlun. Aquest és el treball que s´ha considerat com el més important en la seva carrera cinematogràfica, independentment de la seva naturalesa ideològica, i com el cim del seu estil de filmació.[3]
Després de la fundació de la República Popular de la Xina, va treballar principalment en tasques administratives del Govern. Però durant la Revolució Cultural va ser perseguit i el 1969 va morir a causa de la persecució soferta.[4]
Estil i realització
Aquesta pel·lícula va ser adaptada i dirigida per Cai Chusheng a partir de la història original de Zhao Yingcai. Es va rodar a Hong Kong, però està ambientada a la Shanghai ocupada pels japonesos. Comença amb una cançó patriòtica mentre que, a la pantalla, veiem les contradiccions derivades de l'ocupació de la ciutat: destrucció i pobresa, resistència i hedonisme. Quan un personatge de la pel·lícula exclama : "La Xina no caurà", el públic no només va aplaudir amb entusiasme, sinó que alguns fins i tot van llançar mocadors i barrets a l'escenari, expressant la seva voluntat de contribuir a la resistència contra el Japó.[5]
Durant la fase de preparació de la pel·lícula, set o vuit actors compartien una habitació, cuinant els seus propis àpats i fent-ho tot ells mateixos. Les condicions de vida eren escasses i la producció era extremadament deficient; l'estudi tenia menys de 30 metres quadrats. Per filmar una escena de saló de ball fastuós, el director va aconseguir construir una petita plataforma en un racó de l'habitació , prou gran per a tres persones i una càmera, cosa que permetia al director dirigir des de baix. Totes les escenes interiors del film es van filmar en aquesta habitació.[5] Tot i que la pel·lícula es va rodar en aquestes condicions, Cai va tenir especial cura per crear ambients especials, com el número musical que utilitza una projecció en pantalla posterior d'un muntatge de plans de Shanghai. La pel·lícula representa tant el millor com el pitjor dels habitants de la ciutat; les escenes de festers ballant tango en una sala de ball estan perfectament equilibrades amb la tortura infligida a aquells que compleixen amb el seu deure nacionalista contra els invasors.[6]
Sinopsi
Una jove viatja a Shanghai amb l'esperança de trobar el seu promès. Tot i que no aconsegueix localitzar-lo, es descobreix que està enamorat d'una ballarina i que confraternitza amb traïdors i japonesos. La ballarina resulta ser membre d'una organització clandestina de la resistència. Està enamorada del líder del grup i junts assassinen diversos traïdors notoris. Durant una festa de Cap d'Any, els membres de l'organització de la resistència eludeixen els controls de seguretat de l'enemic i executen amb èxit alguns traïdors de més d'alt nivell. La ballarina i el líder del grup decideixen sacrificar el seu amor mutu pel bé comú de la resistència assumint cadascun una nova missió.[9]
Repartiment
En el repartiment destaca la presència de la ballarina, actriu i cantant, Li LIli que amb Wang Renmei, Xue Lingxian i Hu Jia, van assolir molta popularitat i van ser conegudes com les "Qatre Dives".[1]
Referències
- 1 2 Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4.
- ↑ «百度百科_全球领先的中文百科全书». [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Cai Chusheng – Asiateca Cine Asiático – Allzine» (en castellà), 16-07-2013. [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Becoming Chinese». [Consulta: 24 març 2026].
- 1 2 «《孤島天堂》：電影人不計報酬 片中曲傳唱至今--傳媒--人民網». [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «首頁» (en anglès). [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ 笑眯眯的城市猎人. «经典老电影系列 孤岛天堂 1939年大地影业公司出品 蔡楚生执导 主 演黎莉莉、姜明、李清、李景波、怒潮、洪虹_哔哩哔哩_bilibili» (en xinès simplificat). [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ 松本亮. «孤岛天堂（1939年）｜ 上海大地影業公司｜ 黎莉莉主演｜上海30年代民國電影», 02-09-2020. [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Bibliothèque Numérique Asiatique | bnAsie». [Consulta: 24 març 2026].