Orquestra Nacional Russa
![]() | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | orquestra |
| Història | |
| Creació | 1990, Moscou |
| Activitat | |
| Activitat | 1990 |
| Gènere | Música clàssica |
| Lloc web | rnor.ru |
L'Orquestra Nacional Russa (rus: Российский национальный оркестр) és una orquestra fundada a Moscou el 1990 pel pianista i director d'orquestra Mikhaïl Pletnev. L'Orquestra Nacional Russa és una institució privada finançada per particulars, corporacions i fundacions russes i internacionals. Va ser la primera orquestra russa que va actuar al Palau Vaticà i a l'estat d'Israel.[1]
Història
El seu primer enregistrament va ser la Simfonia núm. 6 de Txaikovski, Patètica, publicada per Virgin Classics el 1991. Des de llavors, l'orquestra ha fet més de 80 enregistraments per a Deutsche Grammophon, Pentatone, Ondine, Warner Classics i altres segells, i amb directors com ara Mikhaïl Pletnev,[2] Vladimir Jurowski, Paavo Järvi, Kent Nagano, Carlo Ponti, José Serebrier i Vassili Petrenko.[3] Entre els llançaments destacats hi ha les simfonies i els concerts per a piano complets de Ludwig van Beethoven per a Deutsche Grammophon, i les sis simfonies de Piotr Ilitx Txaikovski per a Pentatone.[1]
L'enregistrament de l'Orquestra Nacional Russa de Pere i el llop de Serguei Prokófiev i Pistes de llop de Jean-Pascal Beintus, dirigit per Kent Nagano i narrat per Sophia Loren, Bill Clinton i Mikhaïl Gorbatxov, va guanyar un premi Grammy el 2004, convertint-se en la primera orquestra russa a guanyar aquest honor.[4] Una versió en castellà narrada per Antonio Banderas es va publicar el 2007, després d'una versió russa narrada pels actors Oleg Tabakov i Serguei Bezrukov, amb una edició en mandarí el 2011. Entre els narradors de les versions de concert d'aquestes obres hi ha els actors Danny Glover, Diana Douglas, Sean Dill i Debbie Allen, la model Tatiana Sorokko, la violinista singapuresa Min Lee i la presentadora de la BBC Seva Novgorodsev.
Els concerts de l'Orquestra Nacional Russa sovint s'emeten a la National Public Radio, la Unió Europea de Radiodifusió i el canal Kultura de Rússia.[5][6][7]
Referències
- 1 2 «About the Orchestra - Russian National Orchestra». russiannationalorchestra.org. Arxivat de l'original el October 18, 2014. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Mikhail Pletnev and Russian National Orchestra» (en anglès), 29-10-2020. [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ Youngblood, Joseph. «Review: Russian National Orchestra heats up Kravis with stunning performance» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2026].
- ↑ «RNO Scores a Grammy Win». RNO Press Release. Arxivat de l'original el 6 May 2012. [Consulta: 21 novembre 2011].
- ↑ «About the Orchestra - Russian National Orchestra». russiannationalorchestra.org. Arxivat de l'original el October 18, 2014. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «The World's Greatest Orchestras». Gramophone. Arxivat de l'original el 4 July 2009. [Consulta: 21 novembre 2011].
- ↑ «Magic of Music - Russian Arts Foundation». russianarts.org. [Consulta: 19 març 2019].
