Orschallita
![]() | |
| Fórmula química | Ca₃(S⁴⁺O₃)₂(SO₄)(H₂O)₁₂ |
| Epònim | P. Orschall (en) |
| Localitat tipus | Hannebacher Ley, Hannebach, Niederzissen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JE.15 |
| Dana | 34.8.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,35Å; c = 28,32Å; |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,494 nε = 1,496 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-041 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Ors |
| Referències | [1] |
L'orschallita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de P. Orschall, de Colònia, Alemanya, qui va descobrir el mineral.
Característiques
L'orschallita és un òxid de fórmula química Ca₃(S⁴⁺O₃)₂(SO₄)(H₂O)₁₂.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'orschallita pertany a «04.JE - Sulfits» juntament amb els següents minerals: gravegliaïta, hannebachita i scotlandita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Hannebacher Ley, a la localitat de Niederzissen, a Eifel (Renània-Palatinat, Alemanya). Posteriorment també ha estat descrita a França, el Canadà i a l'estat nord-americà d'Utah.
Referències
- ↑ «Orschallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2018].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 6 desembre 2025].
