Orso Mario Corbino
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1876 Augusta (Sicília) |
| Mort | 23 gener 1937 Roma |
| Ministre d'Economia Nacional del Regne d’Itàlia | |
| 1r agost 1923 – 1r juliol 1924 ← cap valor – Cesare Nava → | |
| Ministre d'Educació Pública del Regne d'Itàlia | |
| 4 juliol 1921 – 26 febrer 1922 ← Benedetto Croce – Antonino Anile → | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Palerm |
| Activitat | |
| Ocupació | físic, polític, professor universitari, ministre |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Membre de | Accademia Nazionale dei Lincei (membre nacional) (1919–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1918–1919) Acadèmia de les Ciències de Torí (1818–) |
| Alumnes | Enrico Persico |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Enrico Persico |
| Família | |
| Germans | Epicarmo Corbino |
| Premis | |
| |
Orso Mario Corbino[1] (Augusta, Regne d'Itàlia, 30 d'abril de 1876 – Roma, Regne d'Itàlia, 23 de gener de 1937) va ser un físic i polític italià. És conegut pels seus estudis sobre la influència dels camps magnètics sobre el moviment dels electrons en metalls, conegut com l'efecte Corbino. Com a polític, va ser ministre d'educació i d'economia.
Va néixer a Augusta, Sicília, provinent d'una família d'artesans de pasta. Es va llicenciar en Física a la Universitat de Palerm quan tenia 20 anys. El 1904 va guanyar la càtedra de física experimental a la Universitat de Messina, i el 1908 es va traslladar a la Universitat de Roma.
Durant la seva estada a la Universitat de Messina va treballar en l'àmbit de la magneto-òptica juntament amb Damiano Macaluso, amb qui va descobrir l'anomenat efecte Macaluso-Corbino. Més tard, ja a la Universitat de Roma, va descobrir l'efecte Corbino el 1911. Com a director de l'Institut de Física, va ser el supervisor d'Enrico Fermi, Edoardo Amaldi, Franco Rasetti, Emilio Segrè, Bruno Pontecorvo, Oscar D'Agostino i Ettore Majorana.
El 1917 va ser nomenat president del Consell Superior d'Aigua i Obres Públiques, senador el 1920 i, ministre d'Educació Pública el 1921. De la mà de Benito Mussolini va ser nomenat ministre d'Economia Nacional entre el 1923 i el 1924, tot i que ell no era membre del partit feixista. També va ser president de la General Electricity Company i de la Southern Electricity Society. En l'àmbit acadèmic, fou membre nacional de Lincei, president de la Societat italiana de ciències, coneguda com a XL, entre 1914 i 1919, president de la Societat física italiana.
Referències
- ↑ «Biografia d'Orso Mario Corbino a la web de la universitat de Roma». Phys.uniroma1.it. Arxivat de l'original el 2019-06-16. [Consulta: 23 desembre 2013].
