Oscar Cullmann
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1902  Estrasburg (França) |
| Mort | 16 gener 1999 (96 anys) Chamonix (França) |
| Rector de la Universitat de Basilea | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg Facultat de Teologia Protestant gymnase Jean-Sturm |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, professor universitari |
| Ocupador | Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg Universitat de Basilea École pratique des hautes études |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
| Premis | |
| |
Oscar Cullmann (25 de febrer de 1902, Estrasburg - 16 de gener de 1999, id.) fou un teòleg protestant francès.[1] És conegut sobretot pel seu treball en el moviment ecumènic, essent-ne un dels responsables de l'establiment del diàleg entre luterans i catòlics.
Presentà la seva tesi doctoral en teologia amb 28 anys. Més endavant fou professor a la facultat de teologia de la Universitat de Basilea i a la Sorbona a París.
La seva obra presenta influències d'Albert Schweitzer, així com de l'escola de la història de les formes de Rudolf Karl Bultmann, Martin Dibelius, Barth i Karl Ludwig Schmidt.
Integra les teories de l'escatologia realitzada de Charles Harold Dodd, l'escatologia vertical de Karl Barth, l'escatologia futura de Geerhardus Vos i l'escatologia existencialista de Rudolf Karl Bultmann. Proposa la idea de la història de la salvació: Déu actua en la història de l'home a través d'una sèrie de fets salvífics: encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist.