Ostern
Ostern és un gènere cinematogràfic creat a la Unió Soviètica i al Bloc de l'Est com a variació de les pel·lícules de western. La paraula Ostern és un mot creuat derivat de la paraula alemanya Ost, que significa 'est', i de la paraula anglesa western, 'oest'. S'hi poden distingir dos subgèneres:
- Red westerns, ambientats al Far West nord-americà però que impliquen temes i interpretacions radicalment diferents dels westerns estatunidencs. Es van produir principalment al Bloc de l'Est, especialment a l'Alemanya Oriental i Txecoslovàquia. Exemples de red westernss són Joe Kolaloca (Txecoslovàquia,1964), Die Söhne der großen Bäri (Alemanya, 1966), Pruncul, petrolul și ardelenii (Romania, 1981) i Chelovek s bulvara Kaputsinov (URSS, 1987).
- Easterns (Osterns), ambientats a les estepes i regions de l'Àsia central de l'URSS, sovint durant la Revolució Russa o la Guerra Civil següent. Es van presentar en un estil influenciat per les pel·lícules de l'oest estatunidenques. Exemples d'aquest tipus són Neulovimye mstiteli (1966) i les seves seqüeles, Beloye solntse pustyni (1970), Dauria (1971), Svoy sredi chuzhikh, chuzhoy sredi svoikh (1974) i Telokhranitel (1979).
Història

Els westerns estatunidencs figuraven entre les pel·lícules estatunidenques importades a la primera Unió Soviètica.[1] Per exemple, la imatge del cowboy de l'oest s'utilitza per a simbolitzar els Estats Units d'Amèrica i Occident en general a la comèdia muda soviètica Neobychainye priklyucheniya mistera Vesta v strane bolshevikov (1924). Krasnye dyavolyata (1924) és una pel·lícula d'acció revolucionària que també adopta elements del gènere. Tanmateix, a mesura que les restriccions culturals es van fer presents durant el període estalinista, les pel·lícules d'inspiració occidental a la Unió Soviètica es van fer escasses. No obstant això, Ióssif Stalin era aficionat a les pel·lícules de western de Hollywood.[2]
Ognennye versty, de 1957, és un dels primers exemples de western soviètic, ja que es va estrenar anys abans que el gènere es formalitzés i prevalgués. El gènere western va experimentar un ressorgiment a la Unió Soviètica a la dècada del 1960, en gran part com a resultat del desglaç de Khrusxov. El 1962, l'URSS va permetre la projecció de certes pel·lícules estrangeres i Els set magnífics, protagonitzada per Steve McQueen, es va convertir en una pel·lícula d'èxit comercial.[3] L'aclaparadora popularitat i la demanda comercial de pel·lícules com Els set magnífics van fer que els cineastes soviètics i els organismes cinematogràfics estatals experimentessin amb elements occidentals en les seves pròpies produccions, donant lloc a la creació del western soviètic.[4]
La comèdia txecoslovaca Joe Kolaloca (1964) va ser popular entre la ciutadania del Bloc de l'Est.[4] Tot i que la pel·lícula és en gran part una paròdia del gènere western, el seu èxit comercial va aprofundir en la familiaritat dels tòpics occidentals dins del Bloc de l'Est i el públic soviètic en general.
Der Schatz im Silbersee, de Karl May, coproducció d'Alemanya Occidental amb Iugoslàvia, va ser fonamental per a l'inici de l'era dels red westerns alemanys. La pel·lícula va donar lloc a una sèrie d'Indianerfilme ('pel·lícules d'indis') de gran èxit sobre l'heroi de ficció Winnetou i altres, produïdes pels estudis DEFA de l'Alemanya Oriental[1] Die Söhne der großen Bärin (1966) de l'Alemanya Oriental va ser un red western fonamental que va capgirar les convencions tradicionals de «vaquers i indis», presentant els amerindis nord-americans com a herois i l'exèrcit invasor com a dolents, un motiu inspirat en els osterns alemanys de gran èxit. Aquestes pel·lícules van ser notablement populars entre el públic de l'Alemanya Oriental.[5]
Els directors de fotografia romanesos van donar una empenta considerable al gènere, incloent-hi adaptacions de les històries de Fenimore Cooper, moltes de les quals van ser coproduccions amb directors occidentals.

Beloye solntse pustyni (1970) destaca com l'ostern per excel·lència, i alguns consideren la seva estrena com el començament de l'«època daurada» del gènere. Ambientada a la zona rural del Turkmenistan, la pel·lícula incorpora nombroses característiques occidentals elementals, com ara plans generals de cels buits i natura, transport a cavall i sella de cuir, i el protagonista estoic i solitari. La pel·lícula va obtenir ràpidament un estatus de culte, amb múltiples frases fetes de la pel·lícula que van transcendir les converses informals.[6]
Gibanica western
Gibanica western va ser un terme efímer per a l'equivalent iugoslau de l'ostern, més conegut com a cinema partisà i, de vegades, com a «western partisà». Es va fer a les dècades del 1960, 1970 i 1980, i les pel·lícules tractaven sobre els partisans de la Segona Guerra Mundial. La gibanica és un pastís tradicional dels Balcans, i el nom del gènere és anàleg a l'spaghetti western.[7]
Gulash western
Els gulash westerns són els oestern del director hongarès György Szomjas. Va dirigir dues pel·lícules (Talpuk alatt fütyül a szél i Rosszemberek) a la dècada del 1970, rodades al Parc Nacional de Hortobágy.[8]
Referències
- 1 2 «The Balkan Westerns of the Sixties» (en anglès americà), 01-12-2013. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ Lavrentiev, Sergey "Red Westerns", in Klein, Thomas/Ritzer, Ivo/Schulze, Peter W. (eds.) Crossing Frontiers. Intercultural Perspectives on the Western. Marburg: Schüren, 2012.
- ↑ Cinema in the Cold War p. 81
- 1 2 Franz, Norbert P., (2020). Hollywood - a Challenge for the Soviet Cinema: Four Essays, Germany: Universitätsverlag Potsdam.
- ↑ Banhegyi, A. (2012). Where marx meets osceola: Ideology and mythology in the eastern bloc western.
- ↑ International Westerns: Re-Locating the Frontier. United Kingdom, Scarecrow Press, 2013.
- ↑ Harré, Rom. The Psychology of Friendship and Enmity: Relationships in Love, Work, Politics, and War [2 volumes] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2013-10-21, p. 166. ISBN 978-1-4408-0375-8.
- ↑ Sonja Simonyi, Csikós, Puszta, Goulash: Hungarian Frontier Imaginaries in 'The Wind Blows under Your Feet' and 'Brady's Escape'