Osumilita
 Osumilita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | KFe₂(Al₅Si10)O30 |
| Epònim | Ōsumi-hantō  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Hexagonal, dihexagonal dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls hexagonals, tabulars o prismàtics allargats; també massiu |
| Color | Blau fosc, negre blavós, blau brillant |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa (Mohs) | 5 - 6 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri |
| Color de la ratlla | blue-gray (en)  |
| Densitat | 2,64 - 2,71 |
| Pleocroisme | Molt fort, blau brillant |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Lleugerament detectable |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Osm |
L'osumilita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquest pertany al anomenat “grup de l'osumilita o milarita”. Fou descoberta l'any 1953 a l'antiga província d'Osumi, de la prefectura de Kagoshima, a l'illa de Kyūshū (Japó), essent nomenada així per aquesta localització.[1]
Un sinònim poc acceptat és osumilita-(Fe).
Característiques químiques
És un alumini-ciclosilicat de potassi i ferro, amb anells dobles de 6 tetraedres de sílice en la seva estructura molecular.[2] Pertany al grup de l'osumilita, de ciclosilicats complexes.
A més a més dels elements de la seva fórmula, sòl portar com impureses: magnesi, sodi, titani, manganès, bari i potassi de més.
Formació i jaciments
Es troba en roques volcàniques de tipus àcid. Omple cavitats en riolita o dacita, així com en roques metamòrfiques de metamorfisme de contacte d'alto grau i en xenòlits.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: tridimita, cristobalita, quars, oligoclasa, feldespat potàssic, faialita, hiperstena, biotita, magnetita o zircó.
Referències
- Osumilita, mindat.org.
- Osumilita, webmineral.com.
- Manual de osumilita, Mineral Data Publishing.