Otto Bayer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1902 Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Mort | 1r agost 1982 Burscheid (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Frankfurt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química |
| Lloc de treball | Leverkusen |
| Ocupació | químic, enginyer |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1940–) |
| Premis | |
| |
Otto Bayer (4 de novembre de 1902, Frankfurt am Main - 1 d'agost de 1982, Burscheid[1] ) fou un químic alemany que destacà en el camp de la síntesi de polímers.[2]
Biografia
Bayer estudià química a la Universitat de Frankfurt, i hi aconseguí el doctorat amb una tesi dirigida per Julius von Braun. Des del 1933 ocupà diversos càrrecs directius a l'empresa Bayer, de Leverkusen, si bé no era parent del fundador de la Bayer, Friedrich Bayer, tot i tenir el mateix cognom.
Bayer va ser guardonat el 1975 amb la Medalla Charles Goodyear.[3] El 1974 va rebre la Medalla Carl-Dietrich-Harries per les seves meritòries fites científiques.[4]
Obra
El 1937 descobrí la sístesi de poliadició del poliuretà i després un camí per a la síntesi directa d'acrilonitril per produir poliacrilonitril.
En el seu testament proporcionà recursos per a la creació de la Fundació Otto Bayer, que concedeix des de 1984 el Premi Otto Bayer.
Referències
- ↑ «Deutsches Kunststoff Museum: Otto Bayer». German Plastic Museum. Arxivat de l'original el 2016-10-24. [Consulta: 16 febrer 2016].
- ↑ Bayer, Otto «Das Di-Isocyanat-Polyadditionsverfahren (Polyurethane)». Angewandte Chemie, vol. 59, 9, 1947, p. 257–272. Bibcode: 1947AngCh..59..257B. DOI: 10.1002/ange.19470590901.; See also German Patent 728.981 (1937) I.G. Farben
- ↑ «Charles Goodyear Medalists». American Chemical Society Rubber Division. [Consulta: 16 febrer 2016].
- ↑ «Carl-Dietrich-Harries-Medal for commendable scientific achivements». DKG. [Consulta: 2 juliol 2022].
