Otto Olsson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1879  Sankt Nikolai församling (Suècia) | ||
| Mort | 1r setembre 1964 (84 anys) Parròquia de Hedvig Eleonora (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Gravnummer 03 428A (1964–) 59° 21′ 22″ N, 18° 01′ 50″ E / 59.356°N,18.0306°E | ||
| Formació | Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor de música, músic eclesiàstic, organista, musicòleg, músic | ||
| Ocupador | Gustav Vasa, organista (1907–1956) Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Alumnes | Nils Eriksson i Gunno Södersten | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
       | |||
Otto Olsson (Sankt Nikolai församling, 19 de desembre de 1879 - Parròquia de Hedvig Eleonora, 1 de setembre de 1964) Otto Emanuel Olsson, va ser un organista i compositor suec.
Biografia
Olsson va començar la seva carrera com a organista de concerts a 20 anys. Durant gairebé 50 anys, de 1907 a 1956, va ser organista de l'església Gustav Vasa d'Estocolm.[1] El 1908, va esdevenir professor al Reial Col·legi de Música d'Estocolm. El 1926, va esdevenir professor d'orgue.[2]
Com a músic, professor i compositor, Olsson va estar principalment influenciat pels models francesos. Això també es fa evident en els nombrosos òrguens en el disseny dels quals va participar com a expert en òrguens.[3]
Com a professor, va formar moltes generacions de músics d'església en un ampli repertori al llarg de la seva llarga carrera. La seva biblioteca musical contenia música des del Renaixement fins a l'era moderna.[3]
Olsson va ser un compositor prolífic; a Suècia, les seves obres d'orgue i coral formen part del repertori estàndard. El seu col·lega Emil Sjögren, a qui va conèixer de jove, va animar Olsson a compondre i el va ajudar a establir contactes amb editorials i a assegurar-se concerts. La influència de Sjögren és evident en els primers treballs d'Olsson, tot i que mai va ser estudiant de Sjögren.[3]
Les composicions d'Olsson es caracteritzen per un contrapunt distintiu amb veus entrellaçades que condueixen a l'estil romàntic tardà.[4] Com els seus col·legues francesos, estava interessat en els antics cants gregorians. Entre les seves obres principals, destaca la seva segona simfonia d'orgue, el Credo Symphoniacum de 1918. Aquí, només utilitza un tema gregorià, que simbolitza la Trinitat. La simfonia també està escrita en tres moviments.[2]
La prolífica producció d'Olsson inclou més de 70 obres corals, entre elles l'himne d'Advent, molt conegut a Suècia, i sis himnes llatins, publicats el 1919.[1] També va escriure per a orquestra; el seu Te Deum, estrenat el 1910, és particularment destacable i es va fer tan popular que es va interpretar més de 100 vegades a Suècia i internacionalment durant la seva vida.[3] També val la pena esmentar el seu Rèquiem i la Simfonia en sol menor.
El coral del salm d'Edvard Evers Vår blick mot helga berget går també està associat amb el seu nom.
Referències
- 1 2 Bernd Stegmann (Hrsg.): Handbuch der Chormusik. 800 Werke aus sechs Jahrhunderten. Bärenreiter, Kassel 2021, ISBN 978-3-7618-7274-1 (eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche).
- 1 2 Sverker Jullander: Otto Olsson auf swedishmusicalheritage.com, abgerufen am 3. Februar 2022.
- 1 2 3 4 Curt Carlsson: Otto Olssons hemsida mit einem Werkverzeichnis (schwedisch; archiviert am 30. August 2014).
- ↑ Sverker Jullander: Rich In Nuances – a Performance-Oriented Study of Otto Olsson's Organ Music. Diss. Göteborg 1997, ISBN 91-85974-43-9, Zusammenfassung.
Bibliografia
- Hans Åstrand (ed.): Sohlmans musiklexikon. Vol. 4. 2a edició. Sohlmans förlag, Estocolm 1977.
- Sverker Jullander: Rich en matisos: un estudi orientat a la interpretació de la música d'orgue d'Otto Olsson. Diss. Göteborg 1997, ISBN 91-85974-43-9.