Ousseynou Darboe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 agost 1948  (78 anys)Dobbo | ||
Minister of Women's Affairs (en)  | |||
| 29 juny 2018 – 15 març 2019 | |||
| Vicepresident de Gàmbia | |||
| 29 juny 2018 – 15 març 2019 ← Fatoumata Tambajang – Isatou Touray → | |||
| Ministre d'Afers Exteriors | |||
| 1r febrer 2017 – 29 juny 2018 ← Neneh MacDouall-Gaye – Mamadou Tangara → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Lagos Universitat d'Ottawa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, advocat, ministre | ||
| Partit | UDP (oc) | ||
Ousseynou Darboe (Dobbo, 8 d'agost de 1948) és un advocat i polític gambià, ex vicepresident del Col·legi d'advocats de Gàmbia, defensor dels drets humans, que el 1995 fou detingut pel règim militar de Yahya Jammeh i després alliberat, i el 1996, al front del Partit de la Unitat Democràtica, es va enfrontar a les eleccions presidencials a Jammeh, obtenint més del 35% dels vots.[1]
Va ser vicepresident de Gàmbia i ministre d'Afers de la Dona del juny de 2018 al març de 2019, sota el president Adama Barrow. També va ser ministre d'Afers Exteriors del president Barrow del febrer de 2017 al juny de 2018.
Biografia
Darboe va néixer el 1948 a Dobbo, fill de Numukunda Darboe, que va ser membre del parlament per Lower Falluda West i secretari de comunicacions del Partit Unit de Pierre Sarr N'Jie. Darboe va assistir a l'escola primària de Bansang i després va anar a Banjul, on va estudiar a l'institut Saint Augustine i a l'institut Gambia. Darboe va rebre una beca de la Commonwealth per estudiar dret a la Universitat de Lagos, a Nigèria. Més tard, també va estudiar un màster en dret a la Universitat d'Ottawa, al Canadà.[2][3] És el primer advocat gambià del grup ètnic mandinka.[2]
Carrera política
El seu partit va obtenir l'any següent vers el 34% dels vots, però només 7 escons. El 2001 quasi es va repetir el resultat a les presidencials (vers el 33%) però el 2002 el seu partit no va participar en les legislatives. Aquest mateix any fou detingut, acusat d'instigar la mort d'un membre del partit del president, però el judici s'ha anat ajornant.
A finals del 2017, Darboe va generar controvèrsia quan va exigir la dimissió del president de Togo, Faure Gnassingbé, a causa de les protestes massives antigovernamentals.[4] Va retirar la declaració uns dies més tard.[5]
En una remodelació del gabinet el juny de 2018, Darboe va ser ascendit al càrrec de vicepresident i ministre d'Afers Presidencials,[6] substituint Fatoumata Tambajang, que ocupava el càrrec des del novembre de 2017. El mandat de Darboe com a vicepresident va estar ple d'informes de desacords constants amb el president Adama Barrow.[7] Això finalment conduiria a la seva destitució com a vicepresident en una remodelació del gabinet el 15 de març de 2019, que també va veure la destitució d'Amadou Sanneh i Lamin N. Dibba, tots dos ministres pertanyents a l'UDP. Darboe es va presentar com a candidat de l'UDP a les eleccions presidencials de 2021, però el titular Adam Barrow va guanyar amb gairebé el 28% dels vots.
El novembre de 2021, la Comissió Electoral Independent (CEI) valida la candidatura d'Ousanou Darboe per a les eleccions presidencials del 2021-22. El 14 de desembre de 2021, Ousainou Darboe va demanar al Tribunal Suprem que anul·lés la proclamada reelecció del president sortint Adama Barrow a les eleccions presidencials de 2021.
Després de les eleccions del 2022, el seu partit es va convertir en la major oposició a l'Assemblea Nacional i ell va esdevenir el líder de la minoria de l'Assemblea Nacional.[8] Ousainou Darboe no va assumir el càrrec de líder de la minoria de l'Assemblea Nacional. En canvi, el membre de l'UDP Alagie S. Darboe va ser escollit per exercir com a líder de la minoria.
Referències
- ↑ «Darboe talks on UDP candidature, others as he turns 64 - The Point» (en anglès americà). thepoint.gm. [Consulta: 4 gener 2025].
- 1 2 «Profile: Gambia's Lawyer Ousainou Darboe». , 04-08-2016.
- ↑ «Profile of Ousainou Darboe». Gambia Forums, 06-10-2011. [Consulta: 1r febrer 2017].
- ↑ «Togo president must resign immediately - Gambian Foreign Minister» (en anglès). Africanews [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑ «Gambian ministry says up to Togo to resolve crisis». Reuters, 23-10-2017 [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑ «Reuters News». [Consulta: 11 abril 2019].
- ↑ «African Daily Voice». [Consulta: 11 abril 2019].
- ↑ «Hon Fabakary Jatta & Hon Seedy Njie takeover Leadership of Sixth Legislature» (en anglès americà). GAINAKO, 17-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-03-21. [Consulta: 18 abril 2022].