Oyonita
 Oyonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₃Mn₂Pb₄Sb₇As₄S24 |
| Epònim | Oyón |
| Localitat tipus | mina Uchucchacua, província d'Oyón, Lima, Perú |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40a |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,1806(18) Å; b = 12,7755(14) Å; c = 8,1789(10) Å; β = 90,471(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 5,237 g/cm3 (calculada) |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-002 |
| Símbol | Oyo |
| Referències | [1] |
La oyonita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la lillianita. Rep el nom de la província d'Oyón, a on es troba la localitat tipus d'aquesta espècie.
Característiques
La oyonita és una sulfosal de fórmula química Ag₃Mn₂Pb₄Sb₇As₄S24. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5. Pertany als membres rics en antimoni de les sub-sèries homeotípiques de l'andorita. És una espècie químicament relacionada amb la menchettiïta, i semblant a la luboržakita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència, a Itàlia, amb el número de catàleg: 3283/i.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Uchucchacua, situada a la província d'Oyón (Regió de Lima, Perú), on es troba associada a espècies que pertanyen al grup de la tetraedrita, així com a l'orpiment, la menchettiïta i la calcita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.