PDS 110

PDS 110
Tipus	font d'infrarojos, font propera a infrarojos i binària eclipsant
Tipus espectral (estel)	F7e
Cossos fills	PDS 110 b
Constel·lació	Orió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	346,536 pc
Radi	2,23 R☉
Magnitud aparent (V)	10,41 (banda V)
Massa	1,6 M☉
Paral·laxi	2,8857 mas
Moviment propi (declinació)	−0,388 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	1,503 mas/a
Ascensió recta (α)	5h 23m 31.0102s
Declinació (δ)	-2° 55' 36.2984''
Edat estimada	0,011 mil milions d'anys
Part de	25 Ori Group i [KPR2005] 18
Catàlegs astronòmics
	HD 290380 (Catàleg Henry Draper); 2MASS J05233100-0104237 (2MASS); TYC 4753-1534-1 (Catàleg Tycho); DENIS J052331.0-010423 (Deep Near Infrared Survey of the Southern Sky); GSC 04753-01534 (GSC); IRAS 05209-0107 (IRAS); PDS 110 (Pico dos Dias Survey); PSCz Q05209-0107 (Point Source Catalog); UCAC2 31275379 (Second USNO CCD Astrograph Catalog); Gaia DR2 3220462655745525632 (Gaia Data Release 2); Gaia DR1 3220462651449007744 (Gaia DR1); Gaia DR3 3220462655745525632 (Gaia DR3); TIC 4206238 (TESS Input Catalog)

PDS 110 és una estrella jove de magnitud 11 situada a uns 1,090 anys llum (335 pc)^[1] de distància a la constel·lació d'Orió. El 2017, es va descobrir que l'estrella està orbitada per un exoplaneta o una nana marró amb un disc de pols al seu voltant.

Descripció

PDS 110 és una estrella jove que encara s'acosta a la seqüència principal. S'ha classificat com una estrella T Tauri,^[2] o com una estrella preseqüència principal.^[3] Les línies d'emissió indicatives d'una classificació T Tauri són una mica més febles que una típica estrella T Tauri, interpretada com una etapa posterior a T Tauri.^[3]

Disc de pols al voltant de l'objecte secundari

Sistema PDS 110
Companya (per ordre des de l'estrella)	Massa	Semieix major (ua)	Període orbital (dies)	Excentricitat	Inclinació	Radi
b	1.8-70 M_J	2	808 ± 2	—	—	—

Les mesures de lluminositat de SuperWASP i KELT van mostrar dues reduccions similars de brillantor al novembre de 2008 i gener de 2011, ambdues amb una reducció màxima de la lluminositat del 30% i una durada de 25 dies. Aquests esdeveniments es van interpretar com a trànsits d'una estructura amb un període de 808 ± 2 dies, corresponent a una distància orbital d'unes 2 ua. La gran reducció de la brillantor podria haver-se produït a causa d'un planeta o nana marró amb un disc circumsecundari de pols amb un radi de 0,3 ua al voltant d'un objecte central amb una massa entre 1,8 i 70 vegades la massa de Júpiter. Es va preveure un altre trànsit per al setembre de 2017,^[1] però no es va veure res semblant als fets anteriors, descartant un esdeveniment periòdic.^[4]

Referències

1 2 Osborn, H. P. «Periodic Eclipses of the Young Star PDS 110 Discovered with WASP and KELT Photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 471, 1, 2017, p. 740–749. arXiv: 1705.10346. Bibcode: 2017MNRAS.471..740O. DOI: 10.1093/mnras/stx1249.
↑ Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Classification of a selected sample of weak T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 336, 1, 2002, p. 197–206. Bibcode: 2002MNRAS.336..197G. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2002.05716.x.
1 2 Rojas, G.; Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Towards the main sequence: Detailed analysis of weak line and post-T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 387, 3, 2008, p. 1335. Bibcode: 2008MNRAS.387.1335R. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13355.x.
↑ Osborn, Hugh. «PDS 110 Observing Campaign - Monitoring the potential September 2017 eclipse of young star PDS 110» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2023].

Vegeu també

Planeta destruït

Enllaços externs

Planeta gegant anellat és la causa probable de misteriosos eclipsis estel·lars (anglès)

[osborn-1] 1 2 Osborn, H. P. «Periodic Eclipses of the Young Star PDS 110 Discovered with WASP and KELT Photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 471, 1, 2017, p. 740–749. arXiv: 1705.10346. Bibcode: 2017MNRAS.471..740O. DOI: 10.1093/mnras/stx1249.

[gh-2] Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Classification of a selected sample of weak T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 336, 1, 2002, p. 197–206. Bibcode: 2002MNRAS.336..197G. DOI: 10.1046/j.1365-8711.2002.05716.x.

[rojas-3] 1 2 Rojas, G.; Gregorio-Hetem, J.; Hetem, A. «Towards the main sequence: Detailed analysis of weak line and post-T Tauri stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 387, 3, 2008, p. 1335. Bibcode: 2008MNRAS.387.1335R. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13355.x.

[4] Osborn, Hugh. «PDS 110 Observing Campaign - Monitoring the potential September 2017 eclipse of young star PDS 110» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]