Pacaner
Carya illinoinensis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| NatureServe | segur |
| Dades | |
| Font de | nou de pacana, oli de pacana i pacana |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Juglandaceae |
| Gènere | Carya |
| Espècie | Carya illinoinensis K.Koch Carya illinoinensis |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Juglans illinoinensis |
| Sinònims | Hicorius diguetii
|
El pacaner (Carya illinoinensis) és un arbre de la mateixa família botànica que el noguer (Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units.
Descripció
Arbre monoic que pot superar els 30 metres d'alçada, caducifoli, fulles alternes i pinnades de fins a 70 cm de llarg. Flors de pol·linització anemòfila, les masculines en forma d'ament de color verd, les femenines en forma d'espiga. Els fruits es disposen en raïms i són oblongs de 6 cm de llarg i 3 cm d'ample.
Conreu
Necessita prop de mil hores de fred (hores en què la temperatura ha estat per sota del llindar dels 7 °C), per la qual cosa no pot conrear-se en climes tropicals. A l'hivern suporta temperatures per sota dels -20 °C. No aguanta la secada, es fa en climes humits o en regadiu. Algunes varietats americanes són: Curtis, Frotscher, Moneymaker o Pabst. Arbre de creixement lent, tarda uns deu anys a donar fruit, però quan és adult pot donar 100 kg de nous. Viu molts anys.
Usos
Les nous del pacaner s'anomenen pacanes (pacana en singular)[1] i són comestibles (70% d’oli). La fusta (pesant i dura) té molts usos en ebenisteria i com a combustible o fusta per a fumar productes alimentaris.[2]
L'oli de llavors del pacaner (en anglès: Cashew shell oil) és tòxic per als humans, però hi ha estudis que indiquen que actua contra la càries dental.[3] L'oli de pacaner es fa servir per al tractament de la fusta i contra l'atac dels tèrmits, a més, es fa servir com additiu en els líquids dels frens en automoció.[4] També són utilitzades com a acompanyant de formatges com el rocafort.
Referències
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ Clark (III.), Alexander. Pecan. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1973.
- ↑ Masaki Himejima, Isao Kubo «Cashew oil may conquer cavities». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 39, 2-1991, p. 418–421. DOI: 10.1021/jf00002a039.
- ↑ Daniel J. McConville «Cardolite saga in a nutshell». Chemical Week, 29-10-1997.