Palau Capmany

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Capmany
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Rosa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca
arquitectura modernista Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaTortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
LlocRosa, 3-5 / Ciutat, 6 Modifica el valor a Wikidata
 40° 48′ 47″ N, 0° 31′ 18″ E / 40.813123°N,0.521784°E / 40.813123; 0.521784
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC13549 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Capmany és un edifici situat al carrer de la Rosa, 3-5 de Tortosa (Baix Ebre), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

Al segle xvii el palau pertanyia a la família Oliver[1] de Boteller. La pubilla Francesca Oliver de Boteller i Puig de Pasqües[2] es va casar amb Pedro José de Azcón y de Mendoza (1654-1706),[3][4] i l'hereu Josep Bonaventura d'Azcón i Oliver de Boteller (†1731)[5] es va casar amb Maria Teresa de Potau i de Ferran,[6] germana gran de Josep Faust de Potau i de Ferran,[7] que el 1709 rebé el títol de marquès de Vallcabra de mans de l'arxiduc Carles.[8] L'hereu Carles Antoni d'Azcón i de Potau[9] es va casar el 1749 amb Maria Concepció de Magarola i de Clariana,[10][11] i el 1770, va fer donació de tots els seus béns, a canvi de l'usdefruit i la manutenció d'ell i la seva dona, a la seva filla Maria Josepa d'Azcón i de Magarola (†1819)[12] en els capítols matrimonials amb Ramon Francesc de Copons de la Manresana i Despujol, marquès de la Manresana i baró de Cervelló i de Bellera.[13][14][15]

Maria Josepa d'Azcón morí sense descendència, deixant com a hereva la seva neboda Pilar d'Altarriba i d'Azcón (1788-1872),[16] casada amb Francesc de Sabater i de Camps, marquès de Campmany, i que fou succeïda pel seu fill Ramon de Sabater i d'Altarriba.[17][1][18] En acabar el segle, el palau deixà de ser dels marquesos i aleshores van establir-s'hi comerços i un cinema. Posteriorment, va ser la seu del casino Centro Dertosense i del Liceu de Tortosa (1895).[1] El 1898 es va fer al saló principal la reproducció del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.[1] El 1967 fou adquirit i restaurat per Josep Celma.[1]

Fins no fa gaires anys, als baixos va haver-hi la Farmàcia Vergés,[1] fundada el 1894 per l'avi del poeta i assagista Gerard Vergés i Príncep, que va néixer a l'últim pis del palau el 7 de març del 1931.[19]

Detall dels baixos de la façana del carrer de la Rosa, amb el portal d'arc de mig punt adovellat

Descripció

La façana principal, possiblement de la darreria del segle xvii, es troba al carrer de la Rosa i la posterior, refeta a fins del segle xix, al de la Ciutat. S'organitza al voltant d'un pati central al qual s'obren diferents finestres i balcons, i que té el sòcol inferior del mur amb una banda de rajola vidriada que representa temes geomètrics i florals. Està separat del carrer per un ample vestíbul obert, determinat per un arc carpanell de pedra.[1] A nivell del pis principal, destaca al mur est del pati, una ampla tribuna de fusta amb sectors treballats amb ornaments de talla d'inspiració modernista.[1]

La façana és de carreus encoixinats, excepte al sector superior, arrebossat. A la planta presenta la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, i portes laterals allindanades corresponents a comerços. Els dos pisos superiors s'obren mitjançant finestres rectangulars, mentre que el sector de les golfes és ocupat per una petita galeria de finestres de mig punt amb tram de separació simulant pilars.[1] El ràfec és de fusta i bastant pronunciat. Les mènsules que el sostenen i els plafons intermedis presenten treball de talla amb la representació de motius vegetals i florals.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Palau Capmany-Edifici Assegurances Metròpolis». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Francesca OLIVER DE BOTELLER y SARAGOSSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ «Pedro José de AZCON y de MENDOZA». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ Rubió Badia, 2011, p. 242.
  5. ↑ «José Buenaventura de AZCON y OLIVER DE BOTELLER». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «María Teresa de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ «Josep Faust de POTAU y de FERRAN». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. ↑ Rubió Badia, 2011, p. 244.
  9. ↑ «Carlos Antonio de AZCON-POTAU y de OLIVER». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. ↑ «María Concepción de MAGAROLA y de CLARIANA-SEVA». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ Rubió Badia, 2011, p. 245-246.
  12. ↑ «María Josefa de AZCON y de MAGAROLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  13. ↑ «Ramón Francisco de COPONS DE LA MANRESANA y DESPUJOL». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ AHPB, notaris Joaquim Tos i Brossa de Masdovelles i Josep Marià Avellà, 09-06-1770.
  15. ↑ Rubió Badia, 2011, p. 246-247.
  16. ↑ «Pilar de Altarriba y Azcón». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
  17. ↑ «Ramón de Sabater y Altarriba». geneanet. María del Pilar de Olivar Vivó.
  18. ↑ Rubió Badia, 2011, p. 248-249.
  19. ↑ «Tortosa, sota l'ombra de Vergés». Mapa literari català 2.0. Arxivat de l'original el 17-11-2015.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.