Palau Mercader

No s'ha de confondre amb Palau Mercaders o Palau dels Mercader.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Mercader
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deMuralla romana de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Garrido i Bertran Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocLledó, 11 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.382436°N,2.179104°E / 41.382436; 2.179104
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40417 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona841 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deGermanes Carmelites de la Caritat (1861–)
Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (–1861) Modifica el valor a Wikidata

El Palau Mercader és un edifici situat al carrer de Lledó, 11 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Escala amb les columnes trencades
Planta del terrat del carrer de Basea
Façana del carrer del Sotstinent Navarro (antigament Basea)
Retrat de Joaquim de Mercader i de Bell-lloc
Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1589, Joan Llull i de Soler vengué una finca al carrer de Lledó a Miquel Pomet, doctor en drets ciutadà honrat de Barcelona,[3] i el 1611, els tutors de la seva filla Paula la vengueren al jurista Ramon Rubí i Coll (†1616).[4] Fou succeït pel seu fill Ramon de Rubí i de Marimon (1601-1642), i aquest pel seu fill Pere de Rubí i Sabater (1637-1693). El 1694, el seu fill Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1669-1740) va rebre el títol de marquès de Rubí de mans de Carles II.[5] Casat amb Isabel Maria de Corbera-Santcliment i de Blanes, baronessa de Llinars, fou succeït per la seva filla Maria Francesca de Santcliment, òlim de Rubí i de Corbera, segona marquesa de Rubí, que es va casar amb Francesc Pignatelli i d'Aimeric (1687-1751), comanador de Bellvís i de Navarra de l'orde d'Alcántara.[6]

El 1759, l'hereu Gaietà Maria de Santcliment, òlim de Pignatelli i de Rubí-Corbera, tercer marquès de Rubí, va vendre la finca a Jeroni de Sadurní i Cànovas, fill i hereu del comerciant ennoblit Josep de Sadurní i Nadal (†1757),[a] per 9.400 lliures.[11] El 1760, el nou propietari va demanar llicència per a obrir-hi vuit balcons i posar-hi guardarrodes.[12] L'obra fou encarregada a l'arquitecte Joan Garrido i Bertran i l'any següent era acabada.[13] El 1763, Jeroni de Sadurní va adquirir a Llorenç Pi i Colomer, ciutadà honrat de Barcelona i negociant de Mataró,[14] una finca contigua al carrer de Basea per 6.000 lliures.[b][16] El 1764, la seva germana Maria es va casar amb Felip de Mercader i Saleta,[17] passant a viure al nou palau, que el 1768 fou ampliat cap al carrer de Basea pel mateix Garrido, el fuster Manuel Serramalera i el pintor Miquel Miedes.[18]

Jeroni de Sadurní va morir sense fills, i el seu patrimoni passà a mans del seu nebot Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní (1767-1833), casat amb Maria Antònia Novell i de Càrcer. El seu fill Ramon de Mercader i de Novell (1789-1840) es va casar amb Mercè de Bell-lloc i de Portell, que el 1844, ja vídua, i el seu pare Josep, com a tutors legals del seu fill Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904), menor d'edat, i per tal de reedificar el cos del carrer de Basea, que es trobava en estat ruïnós, van establir-lo en emfiteusi al fuster Josep Botey i Soler.[19] El nou edifici[c] fou encarregat al mestre d'obres Joan Soler i Cortina,[23][24] que un any abans havia projectat les cases veïnes dels núms. 14-16,[25][d] tot i que la balustrada fou redissenyada el 1845 per l'arquitecte Josep Oriol Mestres.[23][27]

L'hereu Joaquim es va casar el 1848 i va marxar de la casa familiar, però el 1853 es va instal·lar al segon pis després de reformar-lo.[28][29] La reclamació de 100 duros anuals pel lloguer donà peu a un litigi amb la seva mare, que morí el 1854.[28] Hi tenia un museu zoològic i d'antiguitats,[30] traslladat primer al palau neomudèjar que es va fer construir al passeig de Gràcia (1872), obra de Jeroni Granell, i posteriorment a la seva residència d'estiueig a Cornellà.[31]

El 1861, i per a pagar les llegítimes dels seus germans Enric i Josep i el préstec que havia demanat per al dot de la seva germana Maria Mercè, vengué el palau i el cens sobre la casa del carrer de Basea a les germanes Carmelites de la Caritat Paula Delpuig i Gelabert i Antònia Torres i Vilaseca per 49.700 duros, dels quals 45.800 foren destinats a pagar els deutes.[32][33] El 1863, les noves propietàries van encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet la remunta d'un tercer pis[34][35] i hi van instal·lar el Col·legi de Sant Rafael i l'Asil de Serventes.[1]

Actualment, la finca segueix sent propietat de les monges, tot i que una part està habilitada com a Escola Superior de Turisme, i una altra és utilitzada com seu dels Pessebristes de Barcelona.[1]

Descripció

El palau pròpiament dit presenta una planta rectangular que s'estén entre el carrer de Lledó i les torres 29 i 30 de la muralla romana, tot disposant d'un celobert al voltant del qual es desenvolupen les dependències dels diversos nivells (planta baixa, entresòl, principal, primer i segon pis).[1] La façana del carrer de Lledó destaca especialment pels esgrafiats que revesteixen els murs a partir de la planta baixa. Aquesta està realitzada íntegrament en pedra i s'hi troba la porta d'accés a la casa i les finestres dels estudis. A partir d'aquest nivell, les obertures es configuren com a balcons amb volada de pedra i barana de ferro que combina barrots llisos amb d'altres helicoïdals. Destaca especialment el treball de la pedra de les llindes i els brancals, als quals es disposa una motllura decorativa. El mur es troba revestit amb un esgrafiat de tonalitats clares que al voltant de les obertures es configura com un emmarcament i que es completa amb un seguit d'elements verticals que semblen imitar una mena de franges o pilastres amb un remat mixtilini.[1]

L'accés es realitza a través d'una gran portalada que dona pas a un gran vestíbul cobert amb bigues de fusta i que s'obre al gran pati descobert a través d'un gran arc escarser adovellat de pedra que imposta a sobre d'uns pilars petis de fust motllurat.[1] L'escala que porta a la planta noble, construïda íntegrament en pedra, disposa de dos trams coberts amb un seguit de voltes d'aresta sobre obre arcs rampants que arrenquen dels capitells inclinats de pilastres i columnes, i és un dels millors exemples dels principis de l'arquitectura oblíqua de Caramuel.[1] Es configura amb un seguit d'arcs amb rosca de dovelles motllurada, que al primer tram es recolzen a sobre d'un gran pilar motllurat. El darrer tram disposa de tres columnes, dues de les quals es troben voluntàriament trencades. La que es troba a l'angle presenta menys alçada que la resta i té el fust tallat en sentit ascendent. Aquest recurs (que es repeteix a la columna central) crea un efecte òptic d'inestabilitat a la construcció i és possible perquè les columnes no tenen cap funció estructural sinó purament decorativa. En destaca també la barana, que combina elements de ferro (barrots llisos i helicoïdals) amb altres de pedra que configuren la base de les columnes.[1]

Al primer replà hi ha una porta amb llinda i muntants de pedra que dona accés a un seguit d'espais, originàriament els estudis de la casa. Aquests es configuren com un nivell entremig de la planta baixa i la noble, tot obrint les seves finestres al pati i a la façana del carrer de Lledó. L'escala aboca a un petit replà on es localitza la porta d'entrada a la planta noble. Aquesta porta es caracteritza per la seva composició de mig punt, feta íntegrament en pedra, amb un òcul ovalat i a sota d'aquest, un escut d'armes.[1]

A la planta noble es troben les dependències de l'Escola Superior de Turisme. Una escala que arrenca al passadís del primer pis dona accés al pis superior, on es troben diverses dependències administratives i aules de l'actual escola.[1] Un dels espais més emblemàtics és el pati interior a nivell de la planta noble, que comunica amb el pati principal i l'escala noble a través d'un gran finestral. Tot i les modificacions i l'estat de deteriorament que presenta avui dia, els testimonis conservats apunten a un espai en origen ricament decorat: encara són visibles a les façanes els testimonis dels esgrafiats que revestien els paraments, policromats amb tonalitats vermelles, verdes, blaves i grogues de gran bellesa. Els motius decoratius eren a base de franges de color i motllures i emmarcaments d'inspiració vegetal que envoltaven diverses figures, actualment quasi desaparegudes. Les finestres estaven emmarcades amb aquest acabament d'esgrafiat i a sobre de la llinda de les portes es disposaven unes carteles, avui dia quasi imperceptibles ja.[1]

A nivell del primer pis i a la banda del carrer del Sotstinent Navarro, hi ha una gran terrassa des de la que es pot observar la gran façana posterior, en la que encara es conserven les finestres de pedra amb llinda recta i muntants motllurats.[1] Aquesta terrassa es desenvolupa sobre un cos de planta baixa i dos pisos, rematat amb una balustrada al centre i un balcó a cada costat (corresponents a sengles ales avui desaparegudes), que constitueix una finca independent de la del palau.

Notes

  1. ↑ El seu extens patrimoni incloïa una casa al carrer de Basea,[7] que havia pertangut a Onofre Aquiles i fou adquirida en subhasta pública el 1702 pel seu pare Jeroni Sadurní i Peó, botiguer de teles, als administradors de l'Hospital General de Barcelona per 3.600 lliures.[8] El 1779, la seva filla Maria de Sadurní i Cànovas va demanar permís per a reconstruir-la.[9] El 1839, Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní i el seu fill Ramon de Mercader i de Novell l'establiren en emfiteusi al fuster Josep Botey i Soler.[10]
  2. ↑ El 1672 havia estat establerta en emfiteusi per Josep de Ferrera i la seva germana Maria, casada amb Lluís de Camporrells, cavaller de Sant Jaume de l'Espasa, al mercader Miquel Colomer.[15] Aquest va morir sense haver fet testament, i el 1726 els seus béns foren adjudicats a la seva filla Maria, casada amb Llorenç Pi, i que foren pares de Llorenç Pi i Colomer.
  3. ↑ Josep Botey i Soler en va fer agnició de bona fe[20] al seu fill Josep Botey i Maristany,[21] que l'any següent, un cop construït, el vengué a Lluís Moré i Vilà.[22]
  4. ↑ Les obres de les quals malmeteren el vell edifici i, finalment, foren enderrocades el 2012.[26]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Palau Mercader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Palau Mercader». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, notari Miquel Cellers, 26-04-1589.
  4. ↑ AHPB, notari Pere Carbonell, manual 543/43, f. 145-150v, 26-02-1611.
  5. ↑ «Palau Mercader». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  6. ↑ «Francisco Pignatelli y Aymerich». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
  7. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/31, f. 348v-364v, 22-12-1757. Inventari de béns de Josep Sadurní.
  8. ↑ AHPB, notari Rafael Cassanyes, manual 896/10, f. 96v-109, 22-05-1702.
  9. ↑ «Maria de Sadurní. Basea. Enderrocar i reedificar amb una finestra i dos balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-179. AHCB, 25-09-1779.
  10. ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, 31-01-1839.
  11. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/26, f. 495-502v, 02-08-1759.
  12. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26. Llicència a Josep Sadurní per a obrir vuit balcons de 2 pams i mig de volada i posar dos guardarrodes al frontis de la seva casa del carrer d'en Lledó, 18-04-1760.
  13. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/18, f. 286-286v, 30-08-1761. Reconeixement de l'obra.
  14. ↑ Reixach, Ramon. Els origens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX. Mataró: Caixa Laietana, 2008, p. 107-108 (Premi Iluro 2007).
  15. ↑ AHPB, Josep Quatrecases i Sala i Josep Fontana, 30-08-1672.
  16. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 95-103, 24-03-1763.
  17. ↑ Fernández Trabal, 2008, p. 3.
  18. ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/26, f. 135-139v, 30-05-1769, f. 144, 08-06-1769 i f. 145v-148, 10-06-1769.
  19. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/20, f. 246-248v, 23-03-1844.
  20. ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  21. ↑ AHPB, notari Ignasi Golorons, 03-11-1844.
  22. ↑ AHPB, notari Salvador Clos i Gualba, 11-07-1845.
  23. 1 2 «Sotstinent Navarro 18-20». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  24. ↑ AMCB, Q127 Foment 77/1844.
  25. ↑ «Sebastián i Mariangela Brancós. Basea 13. Reparar la façana de la casa». Q127 Foment 17/1843. AMCB, 27-02-1843.
  26. ↑ «Comencen els enderrocs que posaran al descobert un tram de 21,8 metres de muralla romana al barri Gòtic». Ajuntament de Barcelona, 20-07-2012.
  27. ↑ AMCB, Q127 Foment 219/1845, 28-02-1845.
  28. 1 2 Plans Berenguer, 2019, p. 51.
  29. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/17, f. 507v-508v, 20-12-1853. Carta de pagament de 1.699 duros, 1 ral i 18 maravedisos, per les obres efectuades al segon pis de la casa de Joaquim de Mercader i de Bell-lloc al carrer de Lledó, atorgada pel paleta Martí Codina i Cruspinera, el fuster Dídac Pintó, el serraller Josep Vila i el pintor Francesc Pla.
  30. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 77, 78, 248.
  31. ↑ «Joaquim de Mercader i de Bell-lloc». Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d'Art de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.
  32. ↑ Plans Berenguer, 2019, p. 52.
  33. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/31, f. 229-236v, 03-06-1861.
  34. ↑ AMCB, Q127 Foment 1417 C.
  35. ↑ «Lledó 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.