Paludocyon
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Amphicyonidae |
| Subfamília | Amphicyoninae |
| Gènere | Paludocyon Morales et al., 2021 |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Paludocyon bohemicus |
| Espècies | |
| |
Paludocyon és un gènere extint de mamífers carnívors de la família dels amficiònids que visqueren a Europa durant el Miocè inferior i mitjà, fa entre 16 i 20 milions d'anys.[1] Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, França[2] i Txèquia, així com el jaciment dels Casots, a Subirats (Alt Penedès).[1] Eren representants de mida mitjana de la tribu dels amficioninis.[3] Eren més petits que els seus parents propers del gènere Amphicyon, però tenien les dents premolars proporcionalment més grosses.[1]
El nom genèric Paludocyon significa ‘gos dels aiguamolls’ i es refereix al medi on vivia l'espècie tipus, P. bohemicus.[3]
L'espècie P. moyasolai fou anomenada en honor del paleontòleg mallorquí Salvador Moyà-Solà.[4]
Referències
- 1 2 3 Morales et al., 2026, p. 4.
- ↑ Entrada «Cynelos helbingi» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 29 juny 2026].
- 1 2 Morales et al., 2021, p. 128.
- ↑ Morales et al., 2026, p. 5.
Bibliografia
- Morales, J.; Abella, J.; Valenciano, A.; Gamarra, J.; Robles, J. M.; Gregori, M.; Alba, D. M.; Casanovas-Vilar, I. «A new species of Paludocyon (Carnivora: Amphicyonidae) from the early Middle Miocene of els Casots (Vallès-Penedès Basin, Barcelona, Spain)» (en anglès). Journal of Mammalian Evolution, 33, 2026. 29. DOI: 10.1007/s10914-026-09814-6.
- Morales, J.; Fejfar, O.; Heizmann, E.; Wagner, J.; Valenciano, A.; Abella, J. «The Amphicyoninae (Amphicyonidae, Carnivora, Mammalia) of the early Miocene from Tuchořice, the Czech Republic» (en anglès). Fossil Imprint, 77, 1, 2021, p. 126-144. DOI: 10.37520/fi.2021.011.