Pamela Courson

Plantilla:Infotaula personaPamela Courson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstumPamela Susan Morrison Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Weed (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, sobredosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFairhaven Memorial Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióOrange High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJim Morrison (1967–1971), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParellaJim Morrison Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6958574 Musicbrainz: 833df804-80a2-4705-b03c-b6be2f5aeaa7
Find a Grave: 4355Modifica el valor a Wikidata

Pamela Courson (Weed, 22 de desembre de 1946 - Los Angeles, 25 d'abril de 1974) va ser una jove estatunidenca coneguda per ser la companya de Jim Morrison, cantant de The Doors. Courson va trobar el cos de Morrison a la banyera d'un apartament de París el 1971 i va morir tres anys més tard, el 1974. Més endavant va ser reconeguda legalment com la seva esposa de fet.[1]

Biografia

Courson va néixer a Weed (Califòrnia). El seu pare, Columbus «Corky» Courson (1918–2008), havia estat bombarder de la Marina dels Estats Units d'Amèrica (assolint el rang de comandant a la Reserva) abans de convertir-se en director d'una escola de secundària a Villa Park. La seva mare, Pearl Penny Courson (1923–2014), era una mestressa de casa que es dedicava al disseny d'interiors. Després de la seva mort als 90 anys el 2014, The New York Times la va descriure com una lectora habitual d'aquell diari, una «liberal convençuda» i una «amant de les arts».[2] Courson tenia una germana anomenada Judith[2][3] que va morir el 2018.[4] Va estudiar a l'Orange High School d'Orange.

Courson i Jim Morrison es van conèixer a la discoteca London Fog del Sunset Strip el 1966, mentre ella era estudiant d'art al Los Angeles City College. A les seves memòries de 1998, Light My Fire: My Life with The Doors, el teclista Ray Manzarek va declarar que Courson i un amic van conèixer The Doors durant un concert al London Fog.[5]

Morrison i Courson van tenir una relació oberta[6] ja que tots dos mantenien relacions contínues amb altres persones, alhora que estaven molt compromesos l'un amb l'altre.[6][7][8][9] De 1969 a 1971 Courson va dirigir Themis,[10][11] una botiga de moda que Morrison li va comprar amb els drets d'autor de l'àlbum Strange Days.[12]

Courson va declarar que el 3 de juliol de 1971 es va despertar i va trobar Morrison mort a la banyera del seu apartament a París.[13] L'informe forense va indicar que la causa de la mort va ser insuficiència cardíaca, tot i que no es va realitzar cap autòpsia. Segons el testament de Morrison en aquell moment, que establia que era «una persona soltera», Courson va ser nomenada hereva i, per tant, en línia per heretar la seva fortuna. Les objeccions legals al testament de Morrison van retardar la seva execució tres anys. A principis de 1974, el testament de Morrison es va executar segons els seus desitjos, i Courson va heretar tot el seu patrimoni poc abans de la seva pròpia mort a l'abril del mateix any.

Després de la mort de Morrison, Courson va continuar vivint a Los Angeles. L'exmànager de The Doors, Danny Sugerman, va fer amistat amb ella durant aquest temps i més endavant va escriure a Wonderland Avenue: Tales of Glamour and Excess sobre una experiència de prendre metaqualona i esnifar heroïna amb Courson.[14]

El 25 d'abril de 1974, Courson va morir d'una sobredosi d'heroïna al sofà de la sala d'estar de l'apartament de Los Angeles que compartia amb dos amics. Com Morrison, tenia 27 anys quan va morir. Les seves restes incinerades van ser enterrades al mausoleu del Fairhaven Memorial Park de Santa Ana. La placa resa «Pamela Susan Morrison 1946–1974», tot i que «Morrison» mai no va formar part del nom legal de Courson. Uns mesos després de la seva mort, els seus pares van heretar la seva fortuna. Els pares de Jim Morrison van impugnar l'execució de l'herència dels Courson, fet que va provocar noves disputes legals. El 1979 ambdues parts van acordar dividir els guanys de l'herència de Morrison a parts iguals.[15]

Courson va ser interpretada per Meg Ryan a la pel·lícula The Doors, d'Oliver Stone, de 1991.[16]

La relació que Courson i Morrison van tenir amb l'actor Tom Baker es va descriure en unes memòries, Blue Centre Light. Un extracte es va publicar a High Times el juny de 1981. La tempestuosa amistat entre Courson, Morrison i Baker es representa a l'obra teatral The Lizard King,[17] escrita per Jay Jeff Jones, que es va estrenar a Los Angeles el 1991. L'actriu Kristina Starman va interpretar Courson. Clay Wilcox va interpretar Baker i Jim Morrison va ser interpretat per Stephen Nichols.[18]

Referències

  1. ↑ Hopkins, Jerry. The Lizard King The Essential Jim Morrison. Plexus Publishing Limited, 2014, p. 12. ISBN 978-0859658843.
  2. 1 2 , 03-08-2014.
  3. ↑ Hopkins, Jerry. No One Here Gets Out Alive. Mass Market Paperback, 1995, p. 68.
  4. ↑ «Bon Appétit’s Coconut-Apple-Ginger Dal paired with Jim Morrison’s cryptic bootleg love song 'Orange County Suite'». Medium, 26-06-2020. [Consulta: 29 desembre 2023].
  5. ↑ Ray Manzarek. Light My Fire. Penguin Publishing Group, October 15, 1999, p. 162–. ISBN 978-0-698-15101-7.
  6. 1 2 Riordan, James. Break on Through: The Life and Death of Jim Morrison. Nova York: HarperCollins, 1991, p. 21. ISBN 0-688-11915-8.
  7. ↑ Riordan, James. Break On Through: The Life and Death of Jim Morrison. Quill, 1991, p. 258. ISBN 978-0-688-11915-7.
  8. ↑ Sugerman, Danny. Wonderland Avenue: Tales of Glamour and Excess. New York City: Little, Brown and Company, 1995. ISBN 0-316-77354-9.
  9. ↑ Lisciandro, Frank. Jim Morrison: Friends Gathered Together. Vision Words & Wonder, LLC, 2014.
  10. ↑ Steffie Nelson. «Cosmic L.A. Style: Tune In, Try On – Los Angeles Magazine». Lamag.com, 24-01-2014. [Consulta: 26 juny 2017].
  11. ↑ Features / November 10, 2014 / by Max Bell. «L.A. Woman And The Last Days Of Jim Morrison – Classic Rock». Teamrock.com, 10-11-2014. [Consulta: 26 juny 2017].
  12. ↑ Hopkins, Jerry. No One Here Gets Out Alive. Mass Market Paperback, 1995, p. 265.
  13. ↑ United Press International, 09-07-1971.
  14. ↑ Sugerman, Danny. Wonderland Avenue: Tales of Glamour and Excess. London, United Kingdom: Abacus, 1991. p. 276.
  15. ↑ Hopkins, Jerry. No One Here Gets Out Alive. Mass Market Paperback, 1995, p. 377.
  16. ↑ Kagan, Norman. The cinema of Oliver Stone. Continuum, 2000. p. 312. ISBN 0-8264-1244-0.
  17. ↑ «'The Lizard King' Documents Jim Morrison's Final Hours». , 29-05-1991.
  18. ↑ Loynd, Ray. «'The Lizard King' Documents Jim Morrison's Final Hours» (en anglès americà). Los Angeles Times, 29-05-1991. [Consulta: 15 abril 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.