Panical

Infotaula d'ésser viuPanical
Eryngium Modifica el valor a Wikidata

Panical blau Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereEryngium Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Eryngium Modifica el valor a Wikidata

Els panicals (Eryngium),[1] també coneguts com a cards corredors o cards panicals, formen un gènere de plantes amb flor dins la família de les apiàcies. El gènere té una distribució cosmopolita amb un centre de diversitat a Amèrica del Sud i es compon d'unes 230 espècies. Són plantes herbàcies anuals o perennes. Normalment tenen les fulles espinoses i formen les flors en umbel·les. L'arrel és similar a les pastanagues i molt llarga. Poden viure a l'alta muntanya, a la terra baixa i a zones litorals. N'hi ha unes 230 espècies, algunes són d'ús ornamental. Altres espècies, com les d'alta muntanya, forneixen nèctar per a fer mel a les abelles que s'hi traslladen a l'estiu en l'apicultura transhumant.

Taxonomia

  • Eryngium agavifolium
  • Eryngium alpinum o card gros
  • Eryngium amethystinum o eringi ametistí
  • Eryngium aquaticum
  • Eryngium billardieri
  • Eryngium bourgatii o espinacal, panical blau, card blau
  • Eryngium bromelifolium
  • Eryngium campestre o card girgoler
  • Eryngium carlinae
  • Eryngium caucasicum
  • Eryngium corniculatum
  • Eryngium creticum
  • Eryngium cuneifolium
  • Eryngium dichotomum
  • Eryngium depressum
  • Eryngium ebracteatum
  • Eryngium eburneum
  • Eryngium elegans
  • Eryngium foetidum
  • Eryngium giganteum
  • Eryngium glaciale
  • Eryngium humile
  • Eryngium ilicifolium o panical de fulla de grèvol
  • Eryngium inaccessum
  • Eryngium leavenworthii
  • Eryngium maritimum o card marí, card d'arenal
  • Eryngium monocephalum
  • Eryngium palmatum
  • Eryngium pandanifolium
  • Eryngium paniculatum
  • Eryngium planum o card menut, card petit
  • Eryngium prostratum
  • Eryngium proteiflorum
  • Eryngium rostratum
  • Eryngium serbicum
  • Eryngium serra
  • Eryngium spinalba
  • Eryngium tricuspidatum
  • Eryngium triquetrum
  • Eryngium variifolium
  • Eryngium viviparum
  • Eryngium yuccifolium

Referències

  1. ↑ Ramon Folch i Guillèn. Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6 Plantes superiors. Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 249. ISBN 84-7739-015-0 [Consulta: 29 setembre 2012].

Enllaços externs