Papaveràcies

Infotaula d'ésser viuPapaveràcies
Papaveraceae Modifica el valor a Wikidata

Rosella Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRanunculales
FamíliaPapaveraceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789 Papaveraceae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Fumariaceae
Pteridophyllaceae Modifica el valor a Wikidata
TipusPapaver Modifica el valor a Wikidata
Flor de la rosella (Papaver rhoeas)
Bocconia frutescens
Fruit d'Argemone mexicana

Les papaveràcies (Papaveraceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ranunculals (Ranunculales),[1] dins del clade de les eudicotiledònies.[2] Conté unes més de 1.000 espècies, agrupades en 43 gèneres.[3] És una família de distribució cosmopolita, tot i que la majoria de les espècies s'hi troben a l'hemisferi nord.[4]

Descripció

Són plantes herbàcies anuals, biennals o perennes, arbusts o arbres petits, hi ha espècies que tenen làtex a laticífers arreu, excepció feta de les llavors. Les fulles acostumen a ser lobades o seccionades, sense estípules i acostumen a disposar-se en espirar o de manera suboposada. Les flors poden ser solitàries o agrupar-se en inflorescències cimoses, són hermafrodites, el periant és heteroclamidi. El calze té dos o tres sèpals, sovint caducs, i la corol·la dos verticils, cadascun acostuma a tenir dos o tres pètals. A l'androceu acostuma a haver-hi nombrosos estams, de vegades amb nectaris a la base, amb anteres basifixes amb una o dues teques. El gineceu és sincàrpic, format per la fusió d'entre 2 i 20 carpels, habitualment amb un sol estil i un únic estigma, l'ovari és súper, habitualment unilocular, amb un nombre d'òvuls per carpel d'entre 1 i molts, la seva placentació acostuma a ser parietal. El fruit acostuma a ser una càpsula amb dehiscència longitudinal o poricida.[5]{sfn|Kadereit|1993|p=494}}

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6][7]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 43 gèneres següents:[3]

  • Adlumia Raf. ex DC.
  • Arctomecon Torr. & Frém.
  • Argemone L.
  • Bocconia Plum. ex L.
  • Canbya Parry ex A.Gray
  • Capnoides Tourn. ex Adans.
  • Cathcartia Hook.f.
  • Ceratocapnos Durieu
  • Chelidonium L.
  • Coreanomecon Nakai
  • Corydalis DC.
  • Cryptocapnos Rech.f.
  • Cysticapnos Mill.
  • Dactylicapnos Wall.
  • Dendromecon Benth.
  • Dicentra Bernh.
  • Dicranostigma Hook.f. & Thomson
  • Ehrendorferia Fukuhara & Lidén
  • Eomecon Hance
  • Eschscholzia Cham.
  • Fumaria Tourn. ex L.
  • Fumariola Korsh.
  • Glaucium Mill.
  • Hunnemannia Sweet
  • Hylomecon Maxim.
  • Hypecoum Tourn. ex L.
  • Ichtyoselmis Lidén & T.Fukuhara
  • Lamprocapnos Endl.
  • Macleaya R.Br.
  • Meconella Nutt.
  • Meconopsis Vig.
  • Oreomecon Banfi, Bartolucci, J.-M.Tison & Galasso
  • Papaver L.
  • Platycapnos (DC.) Bernh.
  • Platystemon Benth.
  • Platystigma Benth.
  • Pseudo-fumaria Medik.
  • Pteridophyllum Siebold & Zucc.
  • Roemeria Medik.
  • Romneya Harv.
  • Rupicapnos Pomel
  • Sanguinaria Dill. ex L.
  • Sarcocapnos DC.

Usos

Moltes espècies es conreen en jardineria per les flors que fan, i algunes contenen alcaloides, és notable el cascall (Papaver somniferum) font de l'opi, molt útil en medicina però també font de narcòtics addictius com ara l'heroina, també se n'obté la morfina i d'altres alcaloides.[4] Per aquesta raó a la majoria de països el seu conreu o és il·legal o està estrictament controlat per la llei.

Referències

  1. ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
  2. ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 1 2 «Papaveraceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 4 febrer 2026].
  4. 1 2 Simpson, 2019, p. 290.
  5. ↑ Simpson, 2019, p. 288.
  6. ↑ «Papaveraceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 5 febrer 2026].
  7. ↑ Jussieu, 1789, p. 235.

Bibliografia