Parc Diagonal Mar
| ||||
| Tipus | parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | avinguda Diagonal | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou (Barcelonès) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 40651 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 923-1 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2002 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | Entre els carrers Llull, Josep Pla, García Faria i Josep Pla | |||
El Parc Diagonal Mar és una zona verda que es troba al final de l'avinguda Diagonal de Barcelona, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Fou projectada per l'estudi EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue).[2][3]
Descripció
S'estructura a partir d'un passeig central que comença a l'entrada del carrer de Llull, i que es va formant cap a la façana marítima.[1] A l'entrada, un espai de jardí es configura al voltant d'una gran pèrgola metàl·lica que sustenta alguns dels grans testos coberts amb decoracions semblants al trencadís gaudinià. Segons el projecte, la vegetació s'hauria d'enfilar per les estructures metàl·liques properes als testos,[1] però això no s'ha aconseguit mai.
El parc es distribueix amb una sèrie de camins amb ramificacions en totes les direccions. Hi ha una zona de jocs infantils a l'entorn d'una làmina d'aigua. Cap a la Diagonal el passeig s'eixampla per donar lloc a un estany, l'element que dona més caràcter al parc. A l'altra banda de l'estany trobem cinc turons coberts de verd i superfície arbrada, en un dels quals hi trobem plans inclinats per a patinar i tobogans.[1]
El parc està envoltant de grans torres d'habitatges, projectades dintre del mateix procés de renovació urbana arran del Fòrum de les Cultures del 2004, i els espais més propers són d'ús exclusiu per als habitants d'aquestes. Un dels elements més importants en el disseny de Miralles és aquesta relació entre naturalesa i artificialitat, entre estructures metàl·liques i vegetació, entre l'aigua i el metall o entre els edificis del voltant i el mateix parc. Alhora compleix la funció d'enllaçar el mar amb la Diagonal creuant també la Ronda Litoral a través d'un pont.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Parc Diagonal Mar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Parc Diagonal Mar». Arquitectura Catalana.Cat. Centre Obert d'Arquitectura, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
- ↑ «Parc Diagonal Mar». Turisme de Barcelona. Arxivat de l'original el 2025-04-15.