Parc del Carmel
| Tipus | parc | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | turó del Carmel | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Carmel (Barcelonès) | |||
| Lloc | Ctra. Carmel | |||
| ||||
El parc del Carmel es troba al barri homònim de Barcelona.
Descripció

Està situat al voltant del turó del mateix nom, de 266 msnm, que forma part del Parc dels Tres Turons, juntament amb el Turó de la Rovira i el Parc de la Creueta del Coll. Antigament era conegut com a turó d'en Móra, i va rebre el seu nom actual del Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, construït al segle xix. També és conegut com la «Muntanya Pelada», per mancar de vegetació el seu cim. Al vessant sud-oest se situa el Parc Güell, dissenyat per Antoni Gaudí, i del que el separa el camí de Can Móra, que també fa de límit entre els districtes d'Horta-Guinardó i Gràcia.[1]
Història
A principis del segle xix, el Carmel era una zona rural, amb algunes quantes masies escampades pel seu territori, destacant la de Can Móra, que encarra existeix i actualment és un geriàtric.[2][1]
El Santuari va ser construït entre 1860 i 1864 per iniciativa de l'ermità Miquel Viladoms, i ampliat entre 1985 i 1988 amb una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Miquel Campos Pascual, amb un disseny més contemporani. A prop es troba també l'Ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952. També hi ha dos col·legis (Virolai i CEIP Coves d'en Cimany) i dos camps de futbol, dins del Complex Esportiu Municipal del Carmel. Al costat de l'escola Virolai hi ha un mirador amb unes magnífiques vistes de Barcelona.[2][1]
La part corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, en honor de Juan Ponce Perujo (Cuevas del Becerro, Màlaga, 1905-1989), un veí del barri que a través de l'Associació de Veïns del Carmel va aconseguir moltes millores per al barri. S'hi troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca.
A la part central hi ha l'obra L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay, que fa referència a una cita del revolucionari francès Louis Antoine Léon Saint-Just, escrita en catorze blocs de pedra, simulant làpides d'una necròpoli, en un conjunt d'uns 6 m².[3]
Galeria


L'ordre d'avui és el desordre de demà

Referències
- 1 2 3 «Parc del Carmel». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 Bou i Roura, Lluís Maria; Gimeno Cases, Eva. El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible. Barcelona: Agència de promoció del Carmel i entorns, S.A, 2007, p. 192. ISBN 978-84-611-7914-5.
- ↑ «L'ordre d'avui és el desordre de demà». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
