Parsonsita
 Parsonsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂(UO₂)(PO₄)₂ |
| Epònim | Arthur Leonard Parsons (en)  |
| Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats - Uranil-fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Triclínic, pinacoïdal |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls amb forma de llistó llargs i plans; també esferulites fibroses radiades; comú en crostes pulverulentes |
| Color | Groc-llimona, marró-mel, marró-verd, més rar rosa pàl·lid |
| Fractura | Concoide |
| Duresa (Mohs) | 2,5 - 3 (Mohs) |
| Lluïssor | Sub-adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 6,21 |
| Solubilitat | Soluble en àcids |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Molt forta |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pso |
La parsonsita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1923 a la localitat de Shinkolobwe de la província de Katanga (República Democràtica del Congo), sent nomenada així en honor d'Arthur Leonard Parsons (1873–1957), mineralogista canadenc.[1]
Característiques químiques
És un uranil-fosfat de plom anhidre, o dit d'una altra forma un fosfat d'urani i plom. Per aquesta composició és fortament radioactiu.
Forma una sèrie de solució sòlida amb la hal·limondita (Pb₂(UO₂)(AsO₄)₂·nH₂O), el seu anàleg uranil-arsenat, en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.
Existeix controvèrsia segons les fonts si cristal·litza en el sistema cristal·lí triclínic o en el monoclínic.
Formació i jaciments
Es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació d'alguns jaciments d'alteració hidrotermal de minerals d'urani.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: torbernita, kasolita, dewindtita, autunita, fosfuranilita o piromorfita.
Usos
Extret de les mines per la importància estratègica de l'urani, ha de manipular-se amb precaució: no ha d'emmagatzemar-se en àrees habitades, evitant la seva inhalació i rentant-se les mans després de la seva manipulació.
Referències
- ↑ Schoep, 1923.
- Parsonsita, mindat.org.
- Parsonsita, webmineral.com.
- Manual de parsonsita, Mineral Data Publishing.