Partit Pheu Thai

Infotaula d'organitzacióPartit Pheu Thai
(th) พรรคเพื่อไทย Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPTP i พท Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiapopulisme
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticatransversal Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 setembre 2007
Activitat
Membres124.780 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalOlan Kitlertpairoj (2007–2008)
Sunee Leungvichit (2008–2010)
Suphol Fongngam (en) Tradueix (2010–2011) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webptp.or.th Modifica el valor a Wikidata
Facebook: pheuthaiparty X: pheuthaiparty Youtube (canal): UCeuTek-ZRFuTcrzUB_FX8AQ Modifica el valor a Wikidata

El Partit Pheu Thai (PTP; Tailandès: พรรคเพื่อไทย, encès. 'Partit Per Tailandesos', RTGS: Phak Phuea Thai) és un important partit polític tailandès i és la tercera encarnació d'un partit polític tailandès fundat per l'antic primer ministre Thaksin Shinawatra.

Història

El Partit Pheu Thai es va fundar el 20 de setembre de 2007,[1] com a reemplaçament anticipat del Partit del Poder del Poble (PPP), que el Tribunal Constitucional de Tailàndia va dissoldre menys de tres mesos després després de declarar els membres del partit culpables de frau electoral. El Partit del Poder Popular era un substitut del Partit Thai Rak Thai (TRT) original de Thaksin Shinawatra, dissolt pel Tribunal el maig de 2007 per violació de les lleis electorals.[2][3]

Yingluck Shinawatra, primera ministra entre 2011 i 2014

Al maig de 2011 el partit, estretament lligat a Thaksin Shinawatra, va anomenar a Yingluck Shinawatra com a candidata per a Primer Ministre a les eleccions generals de 2011.[4][5] La seva campanya es va centrar en una plataforma per la reconciliació nacional, l'erradicació de la pobresa i la reducció de l'impost de societats. El partit va aconseguir una victòria aclaparadora, obtenint 265 escons dels 500 que té la Cambra de Representants de Tailàndia,[6] i va guanyar l'aleshores primer ministre, Somchai Wongsawat, que només en va aconseguir 159 per al Partit Demòcrata. Va ser la segona vegada en la història política tailandesa on un sol partit aconseguia majoria parlamentària.[7] L'anterior cop havia estat el partit del seu germà, el partit Thai Rak Thai.

Davant la situació el 20 de maig del 2014 i l'escalada de violència, les forces armades perpetren un Cop d'Estat imposant la Llei marcial liderat per Prayut Chan-o-cha. El 2019, després de nombrosos retards, la junta finalment va celebrar eleccions generals el 24 de març en les que el Senat seria nomenat íntegrament per la junta i els districtes electorals redissenyats a darrera hora.[8] El partit pro-junta Palang Pracharath va formar un govern de coalició, amb Prayut Chan-o-cha escollit pel parlament per a un segon mandat com a primer ministre tot i que el seu partit no va guanyar la majoria d'escons.[9]

Paetongtarn Shinawatra, primera ministra des de 2024

El 2023 compta amb 66.833 membres i va guanyar 141 escons a les eleccions generals de Tailàndia de 2023, que va guanyar el partit Avançar,[10] el que el converteix en el partit amb el segon nombre més gran d'escons a la Cambra de Representants tailandesa. Quan Pita Limjaroenrat d'Avançar se sotmetia a una segona votació parlamentària per intentar ser elegit com a primer ministre, va ser suspès com a diputat pel Tribunal Constitucional de Tailàndia[11] i Srettha Thavisin, del Pheu Thai, acabà sent escollit,[12] sent deposat posteriorment per una sentència del Tribunal Constitucional de Tailàndia pel nomenament de Pichit Chuenban com a ministre, quan havia estat a la presó per intentar subornar membres del Tribunal Suprem,[12] i Paetongtarn Shinawatra fou la nomenada pel seu partit per succeïr-lo.[13] L'1 de juliol de 2025, Paetongtarn va ser suspesa del seu càrrec pel Tribunal Constitucional a causa d'una trucada telefònica filtrada entre ella i l'exlíder cambodjà Hun Sen, en la qual semblava submisa a ell arran de la conflicte fronterer entre Tailàndia i Cambodja de 2025. La viceprimera ministra, Suriya Juangroongruangkit, va assumir el càrrec de líder en funcions de Tailàndia.[14] El 29 d'agost el Tribunal Constitucional va dictaminar 6-3 en contra de Paetongtarn, destituint-la oficialment del càrrec.[15]

Anutin Charnvirakul, el líder del partit Bhumjaithai va arribar a un acord amb el Partit Popular de Tailàndia i el 3 de setembre el seu líder Natthaphong Ruengpanyawut va anunciar que donaria suport a Anutin com a primer ministre i al seu govern minoritari amb la condició que dissolgués la Cambra de Representants en un termini de quatre mesos i convoqués eleccions anticipades, iniciés reformes constitucionals i evités formar una coalició majoritària. El 5 de setembre de 2025, amb el suport del Partit Popular, Anutin va ser elegit primer ministre i va jurar el càrrec davant del rei Vajiralongkorn el 7 de setembre.[16]

A les eleccions generals de Tailàndia del 8 de febrer de 2026, el Pheu Thai va caure fins a la tercera posició, obtenint només 74 escons a la Cambra de Representants, i el 13 de febrer de 2026, el Bhumjaithai va arribar a un acord per formar un govern de coalició amb el Partit Pheu Thai,[17] i en 19 de març Anutin Charnvirakul va ser reelegit com a primer ministre de Tailàndia després de guanyar la votació al parlament.[18]

Resultats Electorals

Eleccions generals de Tailàndia
Any Líder Vots % Escons Assemblea +/- Govern
2011 Yingluck Shinawatra 15.744.190 48,41
265 / 500
 N/D Coalició
2014 Suspeses, Cop d'estat a Tailàndia de 2014
2019 Sudarat Keyuraphan 7.920.630 22,29
136 / 500
 ▼129 Oposició
2023 Paetongtarn Shinawatra 10.962.522 28,86
141 / 500
 ▲5 Coalició fins 2025
Oposició des de 2025
2026 Yodchanan Wongsawat 5,158,066 15,63
74 / 500
 ▼67 Coalició

Referències

  1. ↑ «พรรคที่จดทะเบียนจัดตั้ง เมื่อวันที่ 20 กันยายน พ.ศ. 2550» (en Tai languages), 09-11-2007. Arxivat de l'original el 2012-06-14. [Consulta: 3 març 2025].
  2. ↑ «Historical rulings unfold». The Nation (Thailand) [Bangkok], 30 maig 2007.
  3. ↑ «The Constitutional Tribunal disbands Thai Rak Thai» (en anglès). The Nation (Thailand) [Bangkok], 30 maig 2007.
  4. ↑ Kate, Daniel Ten «Sister of Fugitive Ex-Premier Thaksin Chosen as Leader of Opposition Party». Bloomberg L.P. [Bangkok], 16-05-2011.
  5. ↑ Hookway, James «New Thai Candidacy». The Wall Street Journal [Bangkok], 17-05-2011.
  6. ↑ «Official balloting outcome». The Nation (Thailand) [Bangkok], 05-07-2011 [Consulta: 5 desembre 2013].
  7. ↑ «Yingluck Shinawatra, investida primera ministra de Tailandia» (en castellà). El Mundo, 5 agost 2011. [Consulta: 6 setembre 2024].
  8. ↑ «Thai Senate to be appointed at junta's behest» (en anglès britànic). Nikkei Asia. Arxivat de l'original el 18 de març 2022. [Consulta: 18 març 2022].
  9. ↑ «ทนายดังมอบตัวสู้คดีทำผิด พ.ร.บ. ออกเสียงประชามติ» (en tai). Bangkok: Matichon Online, 17 juliol 2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
  10. ↑ B., D. «Tailàndia vota en unes eleccions generals amb l'oposició com a favorita». El Punt Avui. [Consulta: 15 maig 2023].
  11. ↑ «El candidato reformista a primer ministro es suspendido como diputado» (en castellà). RFI, 19 juliol 2023. [Consulta: 18 setembre 2024].
  12. 1 2 «Thai court orders dismissal of Prime Minister Srettha Thavisin» (en anglès). al Jazeera, 14-08-2024. [Consulta: 16 agost 2024].
  13. ↑ «Thailand's Pheu Thai party picks Paetongtarn Shinawatra as PM candidate» (en anglès). France 24, 15 agost 2024. [Consulta: 23 desembre 2024].
  14. ↑ Kelly Ng, Thanyarat Doksone. «Thai prime minister suspended over leaked phone call» (en anglès). BBC, 1 juliol 2025. [Consulta: 17 agost 2025].
  15. ↑ Helen Regan, Kocha Olarn. «Thailand’s prime minister removed from office over leaked phone call scandal with Cambodian strongman» (en anglès). CNN, 29 agost 2025. [Consulta: 31 agost 2025].
  16. ↑ Kitiphong Thaichareon, Panu Wongcha-um. «Thailand's ruling party seeks snap election to thwart rival's PM bid» (en anglès). Reuters, 5 setembre 2025. [Consulta: 13 octubre 2025].
  17. ↑ «Thai PM agrees coalition with Thaksin-backed party». France 24, 13-02-2026. [Consulta: 6 abril 2026].
  18. ↑ «Thailand’s Anutin reelected PM after crushing rival in parliamentary vote» (en anglès). CNBC, 19 març 2026. [Consulta: 6 abril 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.