Partit Whig dels Estats Units
(en) Whig Party  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | tradicionalisme agrarisme sistema parlamentari American System (en)  nacionalisme econòmic | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Anti-Masonic Party (en) | ||||
| Creació | 1834 | ||||
| Fundador | Henry Clay, Horace Greeley i William Henry Harrison | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1860 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Henry Clay | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
El Partit Whig dels Estats Units fou una important alternativa electoral al tradicional bipartidisme nord-americà durant la dècada dels anys 40 del segle xix a aquest país, fundat per membres de l'extint Partit Nacional-Republicà encapçalats per Henry Clay,[1] i que al seu torn seria el precursor de l'actual Partit Republicà dels Estats Units.[2]
En les eleccions presidencials dels Estats Units de 1852 el Partit va declinar a nominar al seu president titular, Millard Fillmore, qui havia arribat a la presidència per causa de la mort de l'heroi de guerra americà general Zachary Taylor. Buscant repetir el seu èxit electoral, el partit Whig va fer a un costat a Fillmore i van nominar a Winfield Scott, qui va enfrontar al demòcrata Franklin Pierce. La reputació anti-esclavista de Scott va minar el suport del Sud, mentre que la plataforma pro-esclavitud del partit deprimí les simpaties en el Nord, i a més el contrincant de Scott era també un veterà de la guerra amb Mèxic. Pierce va ser triat per majoria aclaparant deixant a Scott solament amb els vots electorals de Massachusetts, Vermont i Tennessee.
Els Whigs es van esfondrar després del pas de la Llei de Kansas-Nebraska el 1854, amb la majoria dels Whigs del Nord que finalment es van unir a l'antiesclavista Partit Republicà i a la majoria de Whigs del Sud que es van unir al nativista American Party i més tard al Partit de la Unió Constitucional.[3] Els darrers vestigis del partit Whig es van esvair després de la guerra civil nord-americana, però les idees de Whig van romandre influents durant dècades.
Va arribar a aportar a la presidència dels Estats Units 4 polítics:
- El 9è. William Henry Harrison (1841)
- El 10è. John Tyler (1841-1845)
- El 12è. Zachary Taylor (1849-1850)
- El 13è. Millard Fillmore (1850-1853)
També va aportar 2 vicepresidents:
- El 10è. John Tyler (4 de març de 1841 - 4 d'abril de 1841)
- El 12è. Millard Fillmore (4 de març de 1849 - 9 de juliol de 1850)
Referències
- ↑ Encyclopaedia Britannica. The Whig Party Years And Disappointment (en anglès) [Consulta: 6 febrer 2020].
- ↑ Finkelman, Paul; Wallenstein, Peter. The encyclopedia of American political history (en anglès). CQ Press, 2001, p. 226. ISBN 1568025114.
- ↑ Holt, Michael F. The Rise and Fall of the American Whig Party (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 677. ISBN Oxford University Press.