Pasqual Testor i Pascual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1861 València |
| Mort | 13 agost 1920 València |
| 26 novembre 1917 – 26 març 1919 | |
| 17 maig 1917 – 15 juny 1917 ← José Estruch Chafer | |
| 31 agost 1916 – 17 maig 1917 | |
| 19 juny 1916 – 31 agost 1916 | |
| 13 desembre 1915 – 19 juny 1916 | |
| 21 març 1915 – 16 març 1916 ← Vicente Calabuig Carrá Circumscripció electoral: Universitat de València | |
| 29 maig 1913 – 1r novembre 1913 | |
| 1890 – 1900 | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, catedràtic d'universitat |
| Família | |
| Germans | Carlos Testor Pascual |
Pasqual Testor i Pascual (València, 8 de novembre de 1861 - València, 13 d'agost de 1920) fou un jurista i polític valencià. Fill de Luís Testor i Ramona Pascual, i germà del polític Carlos Testor Pascual. El 23 de juny de 1880 es va llicenciar en Dret Civil i Canònic per la Universitat de València i el 27 d'octubre de 1883 es va doctorar a la Universitat de Barcelona. El 1886 fou nomenat professor interí de dret polític i administratiu de la Universitat de València i posteriorment numerari. El 1895 fou nomenat catedràtic de procediments judicials i pràctica forense de la Universitat de Salamanca, però l'octubre de 1896 va permutar la plaça amb la de dret penal de la Universitat de València.[1]
Políticament, fou afiliat al Partit Liberal Fusionista (sectors de Segismundo Moret i comte de Romanones) amb el qual el 1890 fou escollit regidor de l'ajuntament de València, el 1892 diputat provincial de la Diputació de València pel Districte de Cartet-Chica i el 1898 pel districte de mar i mercat de la ciutat de València.
El 1906 va signar la moció presentada per Enric Prat de la Riba a l'assemblea general de diputacions d'Espanya a favor de les mancomunitats regionals. Així el 1912 va participar en la Comissió que va estudiar el projecte de constituir una Mancomunitat de diputacions del País Valencià.[2]
El juny de 1913 fou governador civil de Tarragona, el 1914 i 1917 ho fou d'Osca i el 1916 de Jaén. El 1915 fou nomenat senador per la Universitat de València en substitució del finat Vicente Calabuig.[3]
Referències
- ↑ TESTOR Y PASCUAL, Pascual (1861-1920) a humanidadesdigitales.uc3m.es
- ↑ «Pasqual Testor i Pascual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Fitxa del Senat