Pasqual Testor i Pascual

Plantilla:Infotaula personaPasqual Testor i Pascual
Biografia
Naixement8 novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de la província de Palència
26 novembre 1917 – 26 març 1919
Governador civil de la província d'Osca
17 maig 1917 – 15 juny 1917
← José Estruch Chafer
Governador civil de la província d'Almeria
31 agost 1916 – 17 maig 1917
Governador civil de la província de Càceres
19 juny 1916 – 31 agost 1916
Governador civil de la província de Jaén
13 desembre 1915 – 19 juny 1916
Senador del Regne
21 març 1915 – 16 març 1916
← Vicente Calabuig Carrá
Circumscripció electoral: Universitat de València
Governador civil de la província de Tarragona
29 maig 1913 – 1r novembre 1913
Diputat provincial de València
1890 – 1900
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCarlos Testor Pascual Modifica el valor a Wikidata

Pasqual Testor i Pascual (València, 8 de novembre de 1861 - València, 13 d'agost de 1920) fou un jurista i polític valencià. Fill de Luís Testor i Ramona Pascual, i germà del polític Carlos Testor Pascual. El 23 de juny de 1880 es va llicenciar en Dret Civil i Canònic per la Universitat de València i el 27 d'octubre de 1883 es va doctorar a la Universitat de Barcelona. El 1886 fou nomenat professor interí de dret polític i administratiu de la Universitat de València i posteriorment numerari. El 1895 fou nomenat catedràtic de procediments judicials i pràctica forense de la Universitat de Salamanca, però l'octubre de 1896 va permutar la plaça amb la de dret penal de la Universitat de València.[1]

Políticament, fou afiliat al Partit Liberal Fusionista (sectors de Segismundo Moret i comte de Romanones) amb el qual el 1890 fou escollit regidor de l'ajuntament de València, el 1892 diputat provincial de la Diputació de València pel Districte de Cartet-Chica i el 1898 pel districte de mar i mercat de la ciutat de València.

El 1906 va signar la moció presentada per Enric Prat de la Riba a l'assemblea general de diputacions d'Espanya a favor de les mancomunitats regionals. Així el 1912 va participar en la Comissió que va estudiar el projecte de constituir una Mancomunitat de diputacions del País Valencià.[2]

El juny de 1913 fou governador civil de Tarragona, el 1914 i 1917 ho fou d'Osca i el 1916 de Jaén. El 1915 fou nomenat senador per la Universitat de València en substitució del finat Vicente Calabuig.[3]

Referències