Passatge de Sert

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Passatge de Sert
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial i edifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de Sant Pere Més Alt i carrer de Trafalgar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocSant Pere Més Alt, 49-51 i 55 / Trafalgar, 38-46 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 21″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3891°N,2.17695°E / 41.3891; 2.17695
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3034 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

El passatge de Sert és un conjunt d'edificis residencials i fabrils entre els carrers de Sant Pere Més Alt i Trafalgar de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

Façana del carrer de Trafalgar, amb l'accés al passatge al mig
Retrat de Domènec Sert i Rius
Retrat de Josep Sert i Rius

El fabricant de mantes Bonaventura Solà i Guixà, natural de Sant Sadurní d'Anoia, es va establir a Barcelona cap al 1843,[2] i el 1857 tenia una fàbrica de teixits de seda i mocadors de llana al carrer de Sant Pere Més Alt, 21,[3][4] amb la qual es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona el 1860, on exhibí fins a 300 mocadors de teixits de mescla en les quals predominava la llana.[2][5]

El 1861, va adquirir a Àngel Canaleta i de Morales les finques núms. 49-51 i 55 del mateix carrer,[6][7] i el 1862 va encarregar al mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera la construcció d'una nova fàbrica a l'interior de l'illa,[8] ampliada el 1869 cap a llevant segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[9] El 1863 es va constituir formalment (ja que l'escriptura notarial deia que funcionava des de feia anys) la societat Bonaventura Solà i Cia amb un capital de 805.618 pessetes, del qual el seu cunyat Domènec Sert i Rius (1832-1897) participava en un 21%,[10][7] i a la que Solà llogà la fàbrica pel termini de 10 anys i el preu de 100.000 rals.[11][7]

El 1864, amb l'entrada de Josep Sert i Rius (1840-1895) a la societat, el nom canviaria a Bonaventura Solà i Sert Germans.[2] L'empresa va iniciar una forta expansió amb fàbriques a Gràcia, Castellterçol, Mataró i Taradell.[2] Tot i que la majoria de telers de l'empresa eren manuals (entre ells els Jacquards, que li permetien donar una gran riquesa al dibuix), havia incorporat a la fàbrica de Gràcia els primers telers mecànics, moguts per una màquina de vapor de 5 CV.[2]

El 1866, Bonaventura Solà va encarregar a Nuet la reconstrucció de les cases del carrer de Sant Pere Més Alt, 55[12] i 49-51.[13] Tanmateix, va morir aquell mateix any,[14] i el 1867, la seva segona esposa Balbina Fabra i Pons va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca un nou projecte (signat també per Nuet) per a aquestes darreres.[13] El 1871, els tutors dels seus fills menors d'edat (Adolf Solà i Sert, del primer matrimoni amb Madrona Sert, i Anna Solà i Fabra, del segon matrimoni amb Balbina Fabra)[15] van adquirir a l'Estat una parcel·la procedent de l'antiga Muralla de terra,[16] on van fer construir una fàbrica de quatre pisos amb façana al carrer de Trafalgar, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Arau.[17][18]

Cap al 1870, la societat es va reconstituir com a Sert Germans.[2] El 1873 o 1874, van obrir una nova fàbrica a la Sagrera amb el cicle complet (filatura, teixidura i acabats) de teixits de mescla, deixant al carrer de Sant Pere Més Alt els telers manuals per als productes més delicats i de més difícil mecanització.[2][18] Cap al 1876, s'hi va incorporar Adolf Solà, amb la qual cosa la societat es diria Sert Germans i Solà.[2] Després de ser presents a l'Exposició catalana del 1871 i a la de Viena del 1873, van guanyar la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 amb una col·lecció de teixits de llana i seda per a mobles i una mostra dels seus tapissos.[2][18]

Abans de la fi de segle, l'empresa canvià de nom a Sert Germans i Fills. Després de la mort de Josep (1895) i Domènec Sert (1897), passà a les mans dels tres fills barons d'aquest darrer: Domènec, Francesc i Josep Maria Sert i Badia, amb el nom social de Sert Germans.[2] Francesc es va casar amb Genara López y Díaz de Quijano, néta de Claudio López y López, germà del primer marquès de Comillas, i el 1904 va rebre el títol de comte de Sert de mans d'Alfons XIII.[2] A la seva mort el 1919, el títol nobiliari passà al seu fill Francesc Sert i López, però la indústria quedà en mans del seu germà Domènec.[2]

El 1924, l'empresa tenia cinc fàbriques: les de Barcelona, la Sagrera i Taradell, i dues de noves a Sant Cugat i Sabadell.[2] El 1928 es va crear Sert SA, amb un capital de 8 milions de pessetes, i el 1933, Comercial Sert SA, que llogaria bona part dels locals del passatge a negocis diversos.[2][18]

El 1980, l'empresa es va declarar en suspensió de pagaments,[19] i les activitats industrials cessarien a mitjans de la dècada.[2]

Descripció

A través del conjunt discorre un passatge particular, que s'obre al carrer de Sant Pere Més Alt a través d'una porta d'arc de mig punt coronada amb una reixa de ferro forjat, i un medalló on figuren les inicials BS (Bonaventura Solà) i la data 1867.[20] Mentre la banda esquerra és ocupada per un edifici residencial, a la dreta hi ha una «quadra» o edifici industrial amb estructura interior de columnes i jàsseres de fosa.[20] L'altre extrem del passatge s'obre al carrer de Trafalgar, on hi ha un edifici que adopta una tipologia de fàbrica de pisos amb obertures d'arc de mig punt als baixos i estructura interior de columnes i jàsseres de fosa.[21]

Referències

  1. ↑ «Edifici d'habitatges (inclou el Passatge de Sert». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Cabana, 1992.
  3. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 228, 313.
  4. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 279.
  5. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial, 1860, p. 208-209.
  6. ↑ AHPB, notari Monserrat Corominas, manual 1.308/43, f. 549-553, 29-12-1861; f. 569v-571, 31-12-1861.
  7. 1 2 3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 379.
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 1257 C, 25-04-1862.
  9. ↑ AMCB, Q127 Foment 2120 C, 03-08-1869.
  10. ↑ AHPB, notari Montserrat Coromines, 09-02-1863.
  11. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 31-12-1863.
  12. ↑ AMCB, Q127 Foment 2037 C, 19-01-1866.
  13. 1 2 «Balbina Fabra. Alta de San Pedro 49-51 (actualment Sant Pere Més Alt). Enderrocar i construir de nou una casa de planta baixa i cinc pisos». Q127 Foment 1792 bis C. AMCB, 19-04-1867.
  14. ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/40, f. 91-96, 21-01-1866. Inventari post mortem dels béns de Bonaventura Solà i Guixà.
  15. ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 466.
  16. ↑ AHPB, notari Ignasi Carner, manual 1.313/45, 27-02-1871.
  17. ↑ «Tutors dels fills menors de Buenaventura Solá, els senyors Sert i Solá. Trafalgar (42-46). Construir una casa». Q127 Foment 2354 C. AMCB, 17-11-1871.
  18. 1 2 3 4 Canals Aromí, 2014.
  19. ↑ «Comercial Sert, SA,». El Paísdata=24-01-1980.
  20. 1 2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 380.
  21. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 381.

Vegeu també

Bibliografia

  • Canals Aromí, Maria Teresa. «El passatge de Sert: una colònia industrial a la ciutat». A: El Quarter de Sant Pere: Història d'un barri amagat de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, Viena Edicions, 2014, p. 109-121. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.