Pau Arena
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Paul-Auguste Arène  26 juny 1843 Sisteron (França) | ||
| Mort | 17 desembre 1896 (53 anys) Antíbol (França) | ||
| Sepultura | Cementiri de Sisteron | ||
 Majoral del Felibritge (cigalo de Durènço (oc)  ) | |||
| 1884 – 1897 | |||
| President Société des félibres de Paris | |||
| 1883 – 1888 ← Édouard Jasmin (fr) – Sextius Michel → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Clamart | ||
| Formació | Lycée Thiers | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ficció literària i Poesia occitana | ||
| Ocupació | poeta, periodista, novel·lista, escriptor, dramaturg | ||
| Ocupador | Le Journal Le Figaro littéraire | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Regionalisme i Felibritge | ||
| Nom de ploma | Riotor | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra franco-prussiana | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Premis | |||
    | |||
Pau Arena (Sisteron, 26 de juny de 1843 - Antíbol, 17 de desembre de 1896) Pau August Arena, fou un escriptor occità en llengua francesa, bé que de temàtica occitana, raó per la qual se'l considera representant del regionalisme occità en francès, com Daudet.[1]
Després d'un primer èxit com a dramaturg, es dedicà plenament a escriure. Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències de Teodòr Aubanèl i, sobretot, de Frederic Mistral. A causa de les fonts en les quals s'inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les d'Alfons Daudet, el crític P. Baussac pogué suposar la col·laboració d'Arena a les Lettres de mon moulin. Escriví poemes en provençal, alguns d'ells publicats en el recull del Felibritge de París Li Souleiado (1904).[2]
Obres
- Pierrot héritier (1865)
- Jean des Figues (1868)
- La chèvre d'or (1884)