Pau Ornosa Soler

Plantilla:Infotaula personaPau Ornosa Soler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1951 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
PartitConfederació Espanyola de Dretes Autònomes Modifica el valor a Wikidata

Pau Ornosa Soler (Reus, segle XIX - 23 de desembre de 1951) va ser farmacèutic i alcalde de la seva ciutat.

Era fill e Josep Ornosa Murgadas, comerciant de vins, i de Dolors Solé Llevat, tots dos de Reus, i germà del fotògraf i industrial Josep Ornosa Soler. Era farmacèutic i capità del cos sanitari, va demanar l'excedència a l'exèrcit quan el seu oncle, Antoni Serra Pàmies, li va deixar la farmàcia, que va traslladar, el 1920, a la casa Fàbregas i li va posar el nom de Farmàcia Serra, del doctor Ornosa.[1] Membre de les juntes del Centre de Lectura i de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana,[2] no es va destacar mai en política, tot i que es va afiliar a la CEDA, i se li coneixien molt poques preocupacions doctrinals, per la qual cosa va sorprendre el seu nomenament com a alcalde de Reus el juny de 1950, quan va dimitir Pere Miralles, assumint també la «Jefatura local del Movimiento».[1] Era molt conegut a la ciutat per haver transformat l'establiment farmacèutic d'una botiga de remeis en un modern centre d'específics. Estava casat amb una filla de Pere Caselles, i el seu fill va continuar la farmàcia, quan ell va morir sobtadament el 23 de desembre de 1951.[2]

Referències

  1. 1 2 Anguera, P., X. Amorós, A. Arnavat. Història gràfica del Reus contemporani: vol. II, 1939-1979. Reus: l'Ajuntament, 1987. ISBN 8439870027 pàg. 52
  2. 1 2 Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 205.


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Miralles Casals
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1950– 1951
Succeït per:
Joan Bertran Borràs