Paul Bachmann
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Paul Gustav Heinrich Bachmann  22 juny 1837 Berlín (Regne de Prússia) | ||
| Mort | 31 març 1920 (82 anys) Weimar (República de Weimar) | ||
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín - doctor (–1862) Universitat de Göttingen (1856–1860) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1855–1856) Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (–1855) | ||
| Tesi acadèmica | De substitutionum theoria meditationes quaedam (1862 ) | ||
| Director de tesi | Ernst Kummer i Martin Ohm | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de grups, teoria de nombres i matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, historiador de les matemàtiques, músic | ||
| Ocupador | Universitat de Münster (1875–1890) Universitat de Breslau (1864–1875) | ||
| Membre de | Fraternitat Brunsviga (1857–) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Wilhelm Krimphoff i Wilhelm Köhler | ||
| Família | |||
| Pare | Johann Friedrich Bachmann | ||
| Parents | Friedrich Bachmann, net | ||
 | |||
Paul Gustav Heinrich Bachmann (1837-1920) va ser un matemàtic alemany, especialitzat en teoria de nombres.
Bachmann era fill d'un ministre luterà que li va transmetre una profunda religiositat i una intensa passió per la música. Després de recuperar-se d'una tuberculosi a Suïssa, va estudiar a les universitats de Berlín i de Göttingen, doctorant-se el 1862 en la primera amb una tesi sobre teoria de grups. Va ser nomenat professor a Breslau i, després, a la universitat de Münster, però el 1890, en divorciar-se, va deixar la docència[1] i se'n va anar a viure a Weimar, on va continuar estudiant matemàtiques, component música, interpretant-la i fent de crític musical per algunes revistes. Va morir a Weimar el 1920.[2].
Bachmann és recordat pel seu tractat en cinc volums sobre teoria de nombres, el primer dels quals, Die Elemente der Zahlentheorie, va ser publicat el 1892, i continuat per Die analytische Zahlentheorie (1894), Die Lehre von der Kreisteilung und ihr Beziehungen zur Zahlentheorie (1893), Die Arithmetik der quadratischen Formen (1898 i 1923) i Allgemeine Arithmetik der Zahlenkörper.[3]
En el primer dels volums va introduir l'operador (gran-O), desenvolupada després per Edmund Landau (notació de Landau) i utilitzada en l'estudi de la complexitat computacional dels algorismes.[4]
Referències
- ↑ Folkerts, 2002, p. 356.
- ↑ Koshy, 2004, p. 238.
- ↑ O'Connor i Robertson, 2014, p. MacTutor.
- ↑ Mala i Ali, 2022, p. 1-3.
Bibliografia
- Folkerts, Menso. «Bachmann, Paul». A: Joseph W. Dauben, Christoph J Scriba (eds). Writing the History of Mathematics - Its Historical Development (en anglès). Birkäuser, 2002, p. 356. ISBN 3-7643-6166-2.
- Koshy, Thomas. «Paul Gustab Heinrich Bachmann». A: Discrete Mathematics with Applications (en anglès). Elsevier, 2004, p. 238. ISBN 0-12-421180-1.
- Mala, Firdous Ahmad; Ali, Raouf «The Big-O of Mathematics and Computer Science» (en anglès). Journal of Applied Mathematics and Computation, Vol. 6, Num. 1, 2022, p. 1-3. DOI: 10.26855/jamc.2022.03.001. ISSN: 2576-0645.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Bachmann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ore, Oystein. «Bachmann, Paul Gustav Heinrich» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 juny 2017].
- Sauer, Bruno. «Bachmann, Paul Gustav Heinrich» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1953. [Consulta: 20 novembre 2025].