Paul Reynaud
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Paul Reynaud 15 octubre 1878 Barceloneta de Provença (França) | ||
| Mort | 21 setembre 1966 Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
Representa: França 13 agost 1949 – 1r abril 1959 | |||
| Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |||
| 26 juliol 1948 – 28 agost 1948 ← René Mayer – Christian Pineau → Membre del gabinet: gouvernement Marie (fr) | |||
| Ministre d'Afers Exteriors de França | |||
| 5 juny 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |||
| Primer ministre de França | |||
| 20 març 1940 – 16 juny 1940 ← Édouard Daladier – Henri Philippe Pétain → | |||
| 12 abril 1938 – 1r novembre 1938 ← Marc Rucart – Paul Marchandeau → | |||
| Conseller general | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | HEC Paris | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política i dret | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | polític, jurista, periodista, advocat, ministre | ||
| Partit | Aliança Republicana Democràtica (1901–1949) Centre Nacional d' Independents i Camperols (1949–1966) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Jeanne Henri-Robert (1912–1913) Christiane Mabire (1949–1966) | ||
| Parella | Hélène de Portes | ||
| Fills | Colette Serge Evelyne Alexandre | ||
| Premis | |||
Paul Reynaud (1878 – 1966) va ser un polític francès actiu en el període d'entre guerres i posteriorment després de la Segona Guerra Mundial. Va ser partidari del liberalisme econòmic i adversari d'Alemanya. Va ser el penúltim Primer Ministre de França de la Tercera República i el vicepresident del Partit de centre dreta, Aliança Republicana Democràtica. A partir de la invasió alemanya de França, el 1940, Reynaud persistentment va refusar un armistici i va dimitir. Va ser arrestat per l'administració de la França de Vichy, comandada per Philippe Petain. Va ser empresonat a Alemanya i després a Àustria fins l'alliberament de 1945.
Govern de Reynaud, 21 de març – 16 de juny de 1940
- Paul Reynaud – President del Consell i Ministre d'Afers Estrangers
- Camille Chautemps – Vicepresident del Consell
- Édouard Daladier – Ministre de Defensa Nacional i de Guerra
- Raoul Dautry – Ministre d'Armaments
- Henri Roy – Ministre de l'Interior
- Lucien Lamoureux – Ministre de Finances
- Charles Pomaret – Ministre deTreball
- Albert Sérol – Ministre de Justícia
- César Campinchi – Ministre de la Marina Militar
- Alphonse Rio – Ministre de laMarina Mercant
- Laurent Eynac – Ministre de l'Aire
- Albert Sarraut – Ministre d'Educació Nacional
- Albert Rivière – Ministre de Veterans i Pensionistes
- Paul Thellier – Ministre d'Agricultura
- Henri Queuille –Ministre de Subministres
- Georges Mandel – Ministre de Colònies
- Anatole de Monzie –Ministre d'Obres públiques
- Marcel Héraud – Ministre de Salut pública
- Alfred Jules-Julien – Ministre de Correus, Telègrafs, Telèfons i Transmissions
- Ludovic-Oscar Frossard – Ministre d'Informació
- Louis Rollin – Ministre de Comerç i Indústria
- Georges Monnet –Ministre de Blockade
Notes
Referències
- Noel Barber, The Week France Fell (1976)
- Paul Reynaud, In the Thick of the Fight, 1930–1945 (1955)
- Roland de Margerie, Journal, 1939-1940, Paris, Éditions Grasset et Fasquelle, 2010, 416 p. (ISBN 978-2246770411)
Enllaços externs
- World at war biography
- Spartacus biography(Trotskyite)
- (francès) 1939–45.org biography Arxivat 2006-05-06 a Wayback Machine.
- Paul Reynaud «Saved From Nazis At Castle Itter». The Winnipeg Tribune [Winnipeg, Manitoba, Canada11 Aug 1945], p. 2 [Consulta: 22 novembre 2016].
