Pedicularis foliosa
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Pedicularis |
| Espècie | Pedicularis foliosa L., 1767 Pedicularis foliosa |
Pedicularis foliosa és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies.[1] És un oròfit propi de les muntanyes del sud d'Europa
Descripció
Pedicularis foliosa és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una herba perenne, robusta, que pot fer al voltant de mig metre d'alçada. La tija és erecta, pubescent, foliosa. Les fulles basals (1-2 pinnatisectes, molt dividides coms és habitual a Pedicularis) són allargades i poden arribar a fer uns 40 cm de llarg x 10 d'ample. Les flors són de color groc clar, amb pedicels molt curts, es reuneixen en una inflorescència densa i foliosa característica.
Per poder diferenciar-la d'altres espècies semblants: La corol·la és pilosa i el seu llavi superior és obtús, sens bec terminal. El calze és pubescent, sobretot en els nervis i els marges, amb les dents enteres. Les bràctees foliàcies que porten les flors són més del doble de llargues que les flors.[2][3]
Hàbitat i distribució
És una espècie pròpia de les muntanyes del sud d'Europa: Alps, Pirineus, Serralada Cantàbrica i Apenins.[4] Als Països Catalans no és gaire comuna, però se la pot trobar més fàcilment a les comarques dels Pirineus Centrals: de la Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya... És més rara cap el Ripollès i la Garrotxa. Davalla una mica cap a les serres prepirinenques: Ensija, Boumort o la serra d'Aubenç.[5] Al costat francès també es pot trobar tot al llarg dels Pirineus, incloent la Catalunya del Nord.[6] Viu principalment a l'estatge subalpí, entre 1000 i 2100 nmetres d'altitud; en herbassars ufanosos, humits i de vegades un xic nitròfils, comunitats de megafòrbies, clarianes de bosc o repeus de parets de Pedra calcària (preferentment).
Taxonomia
Pedicularis foliosa L. va ser descrita inicialment per Linné el 1767, a "Mantissa plantarum", una publicació seva de l'any 1767.[7]
Referències
- ↑ «Pedicularis foliosa L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ Ignasi Soriano Tomás. «Pedicularis» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.490. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «anthos.es. Cerca: Pedicularis foliosa» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Pedicularis foliosa». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «Pedicularis foliosa» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 10 juny 2026].
- ↑ Carl von Linné. «Mantissa plantarum (P.86)» (en llatí). https://www.biodiversitylibrary.org. 1767. [Consulta: 11 juny 2026].