Pedicularis palustris
![]() | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| UICN | risc mínim |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Pedicularis |
| Espècie | Pedicularis palustris L., 1753 Pedicularis palustris |
Pedicularis palustris és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies. És originària del centre i nord d'Europa i Àsia Central, on creix en aiguamolls i hàbitats pantanosos. No s'ha pogut confirmar la seva presència a la península Ibèrica,[1] però en canvi si que té algunes poblacions conegudes als Països catalans, a la Catalunya del Nord.
Descripció
Pedicularis palustris és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una planta biennal o anual, que pot superar el mig metre d'alçada. Té una única tija que és normalment erecta i ramificada. Les fulles basals són molt dividides com és habitual a Pedicularis, pinnatisectes i amb els folíols també més o menys dividits; són allargades i poden arribar a fer uns 5 cm de llarg x 1,5 d'ample. Les flors roses o lila clar (excepcionalment blanques) es reuneixen en una inflorescència en forma de raïm lax.
Per poder diferenciar-la d'altres espècies semblants: La tija és més o menys glabrescent. El llavi superior de la flor acaba en un bec terminal curt (< 2mm) i te unes petites dents a la part ventral. El calze té les dents dividides i és més o menys bilabiat.[2]
Aquesta espècie es pot confondre amb Pedicularis sylvatica. Es distingeix per tenir el calze dividit en dos lòbuls en lloc de quatre, i unes dents petites a la punta del llavi superior. També és més alta i erecta, i es troba en llocs més humits.[3]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu en mulleres i aiguamolls de caràcter àcid a una gran part d'Europa, Àsia Central i la part oriental del Canadà.[1]
Flora Iberica afirma que s'ha pogut confondre amb alguns individus poc típics de Pedicularis sylvatica i manifesten que no han trobat cap exemplar ibèric d'aquesta espècie.[4] Als Països Catalans, encara que hi ha alguna cita antiga de la Vall d'Aran,[5] només s'ha pogut comprovar amb certesa la seva presència en algunes poblacions dels Pirineus Orientals, entre 1500 i 2000 metres d'altitud, a l'Alta Cerdanya i el Conflent,[6] a la Catalunya del Nord.
Taxonomia
Pedicularis palustris L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[1]
Referències
- 1 2 3 «Pedicularis palustris L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.493. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ Farmer, Carl. «Marsh Lousewort: Pedicularis palustris». West Highland Flora. Arxivat de l'original el 17 January 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ Ignasi Soriano Tomás. «Pedicularis» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Pedicularis palustris». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «Pedicularis palustris L.» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 10 juny 2026].
