Pedicularis pyrenaica
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Orobanchaceae |
| Gènere | Pedicularis |
| Espècie | Pedicularis pyrenaica J.Gay, 1832 Pedicularis pyrenaica |
Pedicularis pyrenaica és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies.[1]
Descripció
Pedicularis pyrenaica és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una herba perenne, que pot superar fàcilment un pam d'alçada, amb un rizoma simple de fins un cm de gruix. La tija és pubescent en dos línies, amb poques fulles i una espiga compacta, capitada (en forma de cap), amb flors púrpures o roses. És una espècie molt polimorfa amb moltes poblacions que segurament han patit alguna mena d'hibridació o introgressió genètica d'altres espècies properes.
Per poder diferenciar-la d'altres espècies semblants: té el llavi superior de la flor amb un bec llarg (> 2mm). El calze és glabre o glabrescent i té les dents dividides. Els pedicels són molt curts (excepte a les flors inferiors). Les bràctees foliàcies que porten les flors són més curtes que les flors. Les fulles són pinnatisectes amb els folíols profundament dividits (pinnatipartits), poc peludes (glabrescents).[2][3]
- exemplar de Capdella: espiga curta i compacta.
- llavi superior prolongat en bec llarg, calze glabrescent.
- exemplar de Picos, amb la inflorescència menys compacta.
Hàbitat i distribució
És una espècie d'oròfit endèmica dels Pirineus (a ambdós costats, des de la vall de Ribes fins a Navarra) i la serralada Cantàbrica (Fuentes Carrionas, Monpodre, Somiedo i els Picos d'Europa. Als Països Catalans només viu a l'alta muntanya, en prats alpins més o menys humits, preferentment silicícoles (davalla rarament a l'estatge subalpí) dels Pirineus axials i serres properes com la vall de Rubió, el Cadí-Moixeró o el Port del Comte.[4][5]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser descrita per primer cop l'any 1832 Jacques Etienne Gay (1786–1864), un reconegut botànic francès, nascut a Suïssa.
S'han descrit diverses subespècies d'aquest tàxon, amb diferents tractaments taxonòmics depenent dels autors:
- P.pyrenaica subsp. pyrenaica J. Gay, amb espigues compactes i calze i bràctees glabres.
- P.pyrenaica subsp. praetermissa (Pedicularis praetermissa (I.Soriano, M.Bernal & Sánchez-Cux.) Aymerich & L.Sáez) té el llavi superior menys corbat i el bec atenuat de manera continua (no marcadament atenuat).[2]
- P.pyrenaica subsp. lasiocalyx (Gren.) O.Bolòs & Vigo (Pedicularis mixta Gren.) descriu individus amb l'espiga més allargada (oblonga) i els calze i les bràctees pubescents
- P.pyrenaica subsp. fallax Font Quer & Guinea definiria als individus cantàbrics, més gràcils i amb poques flors a la inflorescència que és més laxa.[2]
Referències
- ↑ «Pedicularis pyrenaica J.Gay» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- 1 2 3 Ignasi Soriano Tomás. «Pedicularis» (en castellà). Flora Iberica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.493. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Pedicularis pyrenaica». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Pedicularis pyrenaica» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].