Pedra de Girona
| Tipus | roca sedimentària |
|---|
La pedra de Girona és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona.[1] És una pedra fàcil per treballar per fer l'obra estructural però no és apta per a finalitats ornementals.[2]
L'origen d'aquesta pedra és el dipòsit de carbonats i restes d'organismes format a l'Eocè mitjà durant el Lutecià,[3] en un mar tropical poc profund que fa 50 milions d'anys existia a aquesta zona geogràfia. És una roca blanca tirant a gris i blau que té un alt contingut de fòssils, entre els quals destaquen els nummulits.[4]
A l'època gòtica hi havia pedreres tot arreu la ciutat. La de Montjuïc era de més qualitat.[5] En l'actualitat no hi ha cap pedrera activa i s'utilitzen les reserves o pedra de recuperació d'enderrocs.[6] La utilització en obres de restauració d'una pedra alternativa (la pedra de Sant Vicenç), semblant però nogensmenys diferent, no convenç la comissió del Patrimoni.[7]
La majoria dels edificis històrics de Girona, com per exemple la Catedral són fets d'aquesta pedra, tot i que es va combinar amb altres materials[8] però també se'n va exportar cap a Barcelona, entre d'altres en parts del Palau de la Generalitat, el claustre del Monestir de Pedralbes[6] i la Cartoixa de Montalegre.[5]
Ruta turística a peu
La ciutat de Girona ha organitzat una ruta turística La pedra de Girona que reuneix els monuments més importants i les restes d'unes pedreres.[9]
Referències
- ↑ JCL «Les cares de la pedra de Girona». El Punt Avui (edició Girona), 15-01-2019, p. 38.
- ↑ Álvarez Pérez, Aurelio «Les pedreres locals a Catalunya en època romana». Butlleti Arqueològic, 31, 2009, p. 241–266. ISSN: 1695-5862.
- ↑ Álvarez Pérez, 2009, p. 257.
- ↑ «Pedra de Girona». girona.cat. Ajuntament de Girona. [Consulta: 7 març 2015].
- 1 2 Español, Francesca. «Pedra de Girona a Montalegre: els claustres prefabricats d'època gòtica i l'ideari cartoixà». A: La Cartoixa de Montalegre, 1415-2015. La Provincia Cartoixana de Catalunya, (Actes del XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa. Barcelona 2015), 2016, p. 279-289.
- 1 2 «Pedra de Girona: Restes d'un mar tropical de fa 40 milions d'anys» (pdf). Pamflet. UB. [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «La falta de pedra de Girona retardarà la reparació de les escales de la Catedral». Diari de Girona, 24-08-2007.
- ↑ Sureda, Marc. «Arquitectura i litúrgia a la catedral romànica de Girona». A: Carlos Mancho (ed.). El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona. Bellaterra: Edicions Universitat Barcelona, p. 112 ss (Memòria artium núm. 22). ISBN 978-84-490-7792-0.
- ↑ «1. La pedra de Girona» (pdf). Ajuntament de Girona. [Consulta: 3 maig 2020].
Enllaços externs
- La pedra de girona en el gòtic català, àudio , 52'18", En guàrdia, 07/09/2024, Capítol 1.125, 3cat
- Xunclà, Fèlix; Parés, Assumpció. «L'itinerari de la Pedra de Girona».
- Els claustres prefabricats, àudio, 54'07", En guàrdia, 15/06/2025, Capítol 1206, 3cat. Programa dedicat a la fabricació seriada de materials amb la pedra nummulítica, coneguda com a pedra de Girona o marbre blau els segles xiii i xv,