Pekka Pyykkö
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1941  (84 anys)Hinnerjoki (Finlàndia) | ||
| Emèrit | |||
| 1r novembre 2009 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Turku - Philosophiæ doctor (1964–1967) Universitat de Turku | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física quàntica | ||
| Ocupació | catedràtic, químic, fisicoquímic, investigador | ||
| Ocupador | Universitat de Hèlsinki (2009–) Universitat de Hèlsinki (1984–2009) Åbo Akademi (1974–1984) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Pekka Pyykkö (Hinnerjoki, 12 d'octubre de 1941)[1] és un acadèmic finès. Va ser professor de Química a la Universitat de Hèlsinki.[1] Entre el 2009 – 2012 va ser el president de l'Acadèmia Internacional de Ciències Moleculars Quàntiques. És conegut per la seva extensió de la taula periòdica d'elements,[2][3] conegut com a model de Pyykkö.[4]
Model Pyykkö
Després dels 118 elements que ara es coneixen, Pekka Pyykkö prediu que les capes orbitals s'ompliran en aquest ordre:
- 8s
- 5g,
- els dos primers espais de 8p,
- 6f,
- 7d,
- 9s,
- els dos primers espais de 9p,
- la resta de 8p.[5]
També suggereix que el període 8 es divideixi en tres parts:
- 8a, que conté 8s,
- 8b, que conté els dos primers elements de 8p,
- 8c, que conté 7d i la resta de 8p.[5]
| Model Pyykkö | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Els elements desplaçats per Pyykkö apareixen en negreta | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 8 | 119 Uue |
120 Ubn |
121 Ubu |
122 Ubb |
123 Ubt |
124 Ubq |
125 Ubp |
126 Ubh |
127 Ubs |
128 Ubo |
129 Ube |
130 Utn |
131 Utu |
132 Utb |
133 Utt |
134 Utq |
135 Utp |
136 Uth |
137 Uts |
138 Uto |
141 Uqu |
142 Uqb |
143 Uqt |
144 Uqq |
145 Uqp |
146 Uqh |
147 Uqs |
148 Uqo |
149 Uqe |
150 Upn |
151 Upu |
152 Upb |
153 Upt |
154 Upq |
155 Upp |
156 Uph |
157 Ups |
158 Upo |
159 Upe |
160 Uhn |
161 Uhu |
162 Uhb |
163 Uht |
164 Uhq |
139 Ute |
140 Uqn |
169 Uhe |
170 Usn |
171 Usu |
172 Usb |
| 9 | 165 Uhp |
166 Uhh |
167 Uhs |
168 Uho | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| bloc s | bloc g | bloc f | bloc d | bloc p | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La versió compacta:[5]<br/>
Pekka Pyykkö va predir amb èxit la possibilitat d'un enllaç químic entre l'or i el xenó de gas noble, que sol ser inert; se sap que aquest enllaç es produeix en el complex catiónic tetraxenonogold (II) (AuXe2+
4
AuXe2+
4). També va predir amb èxit la possibilitat d'un triple enllaç or-carboni.[6]
Referències
- 1 2 «Curriculum vitae». chem.helsinki.fi, 25-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 28 maig 2012].
- ↑ , 27 agost 2019.
- ↑ , 30 gener 2019.
- ↑ Atsumi, Michiko Journal of Computer Chemistry, Japan, 12, 2, 2013, p. A18–A20. DOI: 10.2477/jccj.2013-0008 [Consulta: free].
- 1 2 3 Pyykkö, Pekka Physical Chemistry Chemical Physics, 13, 1, 2011, p. 161–8. Bibcode: 2011PCCP...13..161P. DOI: 10.1039/c0cp01575j. PMID: 20967377.
- ↑ Scientific American juny 2013, "Cracks in the Periodic Table". p. 72.