Pelíades

Infotaula personatgePelíades
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePèlias Modifica el valor a Wikidata

les Pelíades, (en grec antic: Πελιάδες) van ser, segons la mitologia grega, les filles de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia. Tenen a veure amb la llegenda de Jàson, i van matar sense voler al seu pare, instigades per Medea, que les va enganyar.[1]

Eurípides va titular una de les seves primeres obres amb el nom de Les Pelíades, una tragèdia que va presentar a les Dionísies l'any 455 aC, però no va guanyar.[2]

Quantes eren les Pelíades i quins noms portaven

Els autors difereixen en els noms i en el nombre de Pelíades:

La mort de Pèlias

Jàson havia passat molts perills en la recerca del velló d'or, i pensava de quina manera es podia venjar de Pèlias, que li havia encarregat que el trobés. Medea va dir-li que ella se n'encarregaria, va ordenar que la nau on viatjaven s'amagués en un lloc retirat i va anar a veure les filles de Pèlias, dient que era sacerdotessa d'Àrtemis i que era capaç de rejovenir qualsevol ésser viu fent-lo bullir en una poció màgica que només coneixia ella. Per convèncer-les va esquarterar un moltó vell i el va bullir en una olla, i al poc temps l'animal va sortir viu convertit en un xai. Les Pelíades, convençudes, van esquarterar el seu pare i el van ficar a l'olla, però Pèlias no va ressuscitar. Les filles, desesperades, van fugir del país. Després d'això, segons diu Higí, Jàson va ocupar el palau reial i va donar el govern de la ciutat a Acastos, fill de Pèlias,[4] o bé Acastos va desterrar Jàson i Medea i va instaurar uns Jocs Fúnebres en honor al seu pare.[8][1]

Referències

  1. 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 344. ISBN 978-84-96061-97-2.
  2. ↑ Mierow, H. E «Euripides' First Play». The Classical Journal, 42, 2, 1946, p. 106-108.
  3. ↑ Hesíode. Catàleg de les dones, fragment 37
  4. 1 2 Higí. Faules, 24
  5. ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 10
  6. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 11 3
  7. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 53, 2
  8. ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 20, 19