Pelíades
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
|---|---|
| Família | |
| Pare | Pèlias |
les Pelíades, (en grec antic: Πελιάδες) van ser, segons la mitologia grega, les filles de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia. Tenen a veure amb la llegenda de Jàson, i van matar sense voler al seu pare, instigades per Medea, que les va enganyar.[1]
Eurípides va titular una de les seves primeres obres amb el nom de Les Pelíades, una tragèdia que va presentar a les Dionísies l'any 455 aC, però no va guanyar.[2]
Quantes eren les Pelíades i quins noms portaven
Els autors difereixen en els noms i en el nombre de Pelíades:
- Al Catàleg de les dones es diuen Alcestis, Medusa i Pisídice.[3] però s'han perdut alguns noms addicionals.
- Higí parla d'Alcestis, Pelopea, Medusa, Pisídice i Hipòtoe, i sembla que aquesta llista està d'acord amb Heròdot.[4]
- Pseudo-Apol·lodor, a la Biblioteca anomena a Pisídice, Pelopea, Hipòtoe i Alcestis.[5]
- Pausànias diu que eren Asteropea i Antínoe, i van ser retratades el pintor Micó d'Atenes, que hi va posar els seus noms.[6]
- Diodor de Sicília les anomena Alcestis, Anfínome i Evadne.[7]
La mort de Pèlias
Jàson havia passat molts perills en la recerca del velló d'or, i pensava de quina manera es podia venjar de Pèlias, que li havia encarregat que el trobés. Medea va dir-li que ella se n'encarregaria, va ordenar que la nau on viatjaven s'amagués en un lloc retirat i va anar a veure les filles de Pèlias, dient que era sacerdotessa d'Àrtemis i que era capaç de rejovenir qualsevol ésser viu fent-lo bullir en una poció màgica que només coneixia ella. Per convèncer-les va esquarterar un moltó vell i el va bullir en una olla, i al poc temps l'animal va sortir viu convertit en un xai. Les Pelíades, convençudes, van esquarterar el seu pare i el van ficar a l'olla, però Pèlias no va ressuscitar. Les filles, desesperades, van fugir del país. Després d'això, segons diu Higí, Jàson va ocupar el palau reial i va donar el govern de la ciutat a Acastos, fill de Pèlias,[4] o bé Acastos va desterrar Jàson i Medea i va instaurar uns Jocs Fúnebres en honor al seu pare.[8][1]
Referències
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 344. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Mierow, H. E «Euripides' First Play». The Classical Journal, 42, 2, 1946, p. 106-108.
- ↑ Hesíode. Catàleg de les dones, fragment 37
- 1 2 Higí. Faules, 24
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 10
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 11 3
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 53, 2
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VI, 20, 19