Percrocútids
Percrocutidae  | |
|---|---|
 Motlle d'un crani de Dinocrocuta gigantea | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Percrocutidae Werdelin i Nikos Solounias, 1991 Percrocutidae |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Percrocutinae
|
| Gèneres | |
| |
Els percrocútids (Percrocutidae) són una família extinta de carnívors feliformes semblants a hienes, que visqueren a Àsia, Àfrica i l'Europa meridional durant el Miocè i el Pliocè.[2]
Els primers percrocútids aparegueren a Europa i l'Àsia occidental durant el Miocè mitjà i pertanyien al gènere Percrocuta. Percrocuta ja tenia les premolars grosses, però no era capaç de mossegar tan fort com la forma posterior, Dinocrocuta (Miocè superior).[3] Originàriament, aquests carnívors foren classificats amb les hienes a la família dels hiènids. Avui en dia, la majoria de científics creuen que els percrocútids formen una família distinta, tot i que encara hi ha autors que els classifiquen en la família dels estenoplesíctids, considerada parafilètica.[1]
Referències
- 1 2 3 4 Werdelin i Sanders, 2010, «Carnivora» (L. Werdelin i S. Peigné).
- ↑ Entrada «Percrocutidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 novembre 2025].
- ↑ Alan Turner i Mauricio Antón: Evolving Eden. An Illustrated Guide to the Evolution of the African Large-Mammal Fauna. Columbia University Press, Nova York, 2004. ISBN 0-231-11944-5 (anglès)
Bibliografia
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 978-0-520-94542-5.