Pere Estelrich i Fuster

Plantilla:Infotaula personaPere Estelrich i Fuster
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
Santa Margalida (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort1912 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióagrònom Modifica el valor a Wikidata

Pere Estelrich i Fuster (Santa Margalida, 1845 - Palma, 1912) fou un enginyer agrònom i catedràtic d'agricultura a l'Institut Balear.

Sa Capella, a Santa Margalida, propietat que heretà de Gabriel Estelrich Capó, i on experimentà amb diverses varietats d'ametlers.[1]

Fou pensionat per la Diputació Provincial de les Balears per estudiar a Holanda i França. Col·laborà, com a divulgador de temes de natura, a l'almanac de El Isleño i a Museo Balear, a més de a El Porvenir de Mallorca (fundat i dirigit pel mateix Estelrich),[2] El Agricultor Balear i Anuario Agrícola Mallorquín.[3]

Estelrich renovà l'agricultura mallorquina, tot promovent el conreu d'espècies arborícoles que ja creixien a l'illa, però no en plantacions, com ara els ametllers o les figueres.[4]

Escrigué La higuera y su cultivo en Mallorca (1888), Guia práctica para la aplicación de los abonos químicos o minerales con las fórmulas calculadas para los terrenos de las Islas Baleares (1907), El almendro y su cultivo en el mediodía de España e Islas Baleares (1907), El albaricoque, el cerezo y el ciruelo (1908).

És autor amb Ignasi Moragues i Josep Capdepont de Catálogo metódico de los coleópteros observados en las Islas Baleares (1885) i de Las cuevas del Pirata del predio Son Forteza del término de Manacor (1897). Traduí al castellà Un hiver à Majorque, de George Sand (1902).[5]

Referències

  1. ↑ MAS I FORNERS, Antoni. Guia dels pobles de Mallorca: Santa Margalida. Palma de Mallorca: Hora Nova S.A., 2001, p. 80.
  2. ↑ Morro Marcé, Mateu. «Josep Rullan i Mir i l’agronomia científica a les Balears». A: X Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. Sóller / Fornalutx: Ajuntament de Sóller i Ajuntament de Fornalutx, 2016, p. 129-137.
  3. ↑ Jurado, Jesús R. «Acostant-se a la fi del s. XIX: Rul·lan, Lilford i von Homeyer» (pdf). Es Busqueret, 13, juliol 2006, p. 18-23 [Consulta: 16 juliol 2026].
  4. ↑ Pons, Pere Antoni. «Vicenç Rosselló Verger: “No es pot saber de geografia física sense saber-ne d’humana, i a la inversa, tampoc”». Ara Balears, 10-11-2018. [Consulta: 16 juliol 2026].
  5. ↑ ¨ «Estelric Fuster, Pere». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 5. Palma: Promomallorca, p. 128. ISBN 84-8661702-2.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.