Pere Gabriel i Sirvent

Plantilla:Infotaula personaPere Gabriel i Sirvent
Biografia
Naixement1945 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor universitari, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya i republicanisme espanyol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralÀngel Duarte Montserrat, Jordi Pomés i Vives, David Ginard i Féron i Maria Llombart (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945) és un escriptor i historiador català, centrat en l'àmbit del pensament polític i la història social.[1]

Biografia

Fou professor i catedràtic d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona,[2] especialitzat en l'àmbit social i cultural de la Catalunya contemporània, temàtica de la que se'l considera un expert.[2][3]

Gabriel és col·laborador habitual de revistes com L'Avenç i Recerques des dels inicis, i d'altres com Historia Social, Randa,[1] Serra d'Or[4] o la francesa Catalonia de la Université Paris-Sorbonne.[5] Ha escrit llibres com El Moviment obrer a Mallorca (1973),[6] Escrits polítics de Frederica Montseny (1979),[4] Memòria de Joan Peiró i Belis (2008), o Historia de la proclamació de la República a Catalunya (1977), entre d'altres.[1] Ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives com Les identitats nacionals, socials i polítiques i algunes de les seves refèrencies simbòliques, Nicolás Salmerón y el republicanismo parlamentario o Construyendo la modernidad : obra y pensamiento de Pablo Iglesias i ha estat director d'altres com l'obra de deu volums Història de la cultura catalana.[4][6]

És membre del patronat de la Biblioteca Arús de Barcelona[7] i pertany al Grup d'Estudis República i Democràcia (GERD).[8] Sense definir-se ideològicament, va donar suport públic a l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Referències

  1. 1 2 3 «Pere Gabriel i Sirvent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 1 2 «El debate que suscita la Ley de la Memoria Histórica debería conducir al reconocimiento de la responsabilidad de quienes se alzaron contra la República». Universidad Pública de Navarra. [Consulta: 6 juny 2015].
  3. ↑ «Republicans i solidaris. Homenatge al professor Pere Gabriel». Racó Català. [Consulta: 6 setembre 2015].
  4. 1 2 3 «Pere Gabriel Sirvent». Dialnet. Fundación Dialnet.
  5. ↑ «Catalonia (1) Literatura popular catalana del segle XIX». Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains. Université Paris-Sorbonne. Arxivat de l'original el 7 de juny 2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  6. 1 2 «Pere Gabriel». BnF. [Consulta: 6 juny 2015].
  7. ↑ «Membres». Biblioteca Pública Arús (BPA). Arxivat de l'original el 19 de juny 2015. [Consulta: 6 juny 2015].
  8. ↑ «Grup d'Estudis "República i Democràcia"». Grup d'Estudis sobre República i Democràcia. Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 6 juny 2015].
  9. ↑ «Suport de la cultura a l'Assemblea Nacional Catalana». Llibertat.cat. Llibertat.cat. [Consulta: 6 juny 2015].

Enllaços externs