Pere Roger de Mirapeis

Plantilla:Infotaula personaPere Roger de Mirapeis
Biografia
Naixement1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteCroada Albigesa
Massacre d'Avinhonet
Setge de Montsegur Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor Modifica el valor a Wikidata
ParentsRamon de Perella Modifica el valor a Wikidata

Pere Roger de Mirapeis o Pere Roger de Miralpeix,[1] (en occità Pèire Rotger de Mirapeis[2] o Pèire Rogièr de Mirapeis) fill de Pere Roger de Mirapeis el vell (mort el 1209), fou senyor de Mirapeis, vassall del comtat de Foix i cavaller faïdit d'una família consagrada al catarisme.[3]

Biografia

Se li coneix un fill, Esquieu,[4] nascut a Montségur de la seva esposa Filipa, la filla gran de Ramon de Perella, senyor de Montségur.[3] Va ser el cap militar i cosenyor del castell de Montsegur durant el setge a la fortificació, a finals de la Croada Albigesa.[5][6][7][8]

Fou desposseït de les seves terres arran del Tractat de Meaux, que foren atorgades al mariscal i lloctinent de Simó de Montfort Guy de Lévis el 1229;[9] a partir d'aquest moment, és nomenat per la historiografia com un dels cavallers faïdits més actius.[3] El 1234 es va instal·lar al castell de Montségur;[2] guerrer experimentat, va remodelar l'estructura defensiva de la fortalesa i va organitzar la guarnició amb cavallers faidits i una cinquantena de soldats.[10] El 28 de maig de 1242, al cap d'altres cavallers i sergents del castell alertats pel senescal de Ramon VII de Tolosa, Ramon d'Alfaro,[11] d'una pernocta a Avinyonet d'un grup d'inquisidors presidits pel dominic Guillem Arnaut, van sortir de la fortalesa, van viatjar a la vila i els van assassinar mentre dormien,[nota 1][12][6][13][14] dins el context d'un intent de provocar una revolta de la població occitana contra l'ocupació de tropes franceses.[15] Com a conseqüència, va tenir lloc a Besiers un gran concili catòlic on es va decidir destruir el castell,[14] l'armada reial francesa reunida a la ciutat fortificada de Carcassona es va mobilitzar cap a Montsegur.[8] El juny de 1243 els croats van assetjar el castell, del que era el comandant de la guarnició;[2][16] després gairebé deu mesos, i sense rebre avituallament, el 2 de març de 1244 Pere Roger va iniciar la negociació de la capitulació amb el senescal del rei de França.[17] Va obtenir el perdó de culpes passades per tots els assetjats al castell que abjuressin del catarisme i compareguessin davant el tribunal de la Inquisició pontifícia o, en cas contrari, serien duts a la foguera; es van concedir quinze dies de treva.[8] Després de la foguera i la crema, el 16 de març de 1244, d'unes dues-centes persones procedents de la fortalesa,[3][6][7][18] gairebé no apareix en la documentació.

Nota

  1. ↑ Episodi anomenat per la historiografia com «Massacre d'Avinhonet»

Referències

Bibliografia

  • Adroer i Tasis, Anna M.; Català i Roca, Pere. Càtars i Catarisme a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005. ISBN 84-232-0499-5. 
  • Bauer, Horacio. Construcción de la Iglesia: ¿una, santa, católica y apostólica?. Editorial Biblos, 2004. ISBN 9789507864445. 
  • Brenon, Anne. Les cathares. Gallimard, París, 1996. ISBN 2070534030. 
  • Labal, Paul. Los Cátaros. Herejía y crisis social. Barcelona: Editorial Crítica, 1988. ISBN 84-7423-234-1. 
  • Mestre i Godes, Jesús. Contra els càtars: la implacable repressió de l'església. Barcelona: Edicions 62, 2002. ISBN 84-297-5087-8. 
  • Nelli, René. Los Cátaros ¿Herejía o democracia?. París: Art Loisirs, 1989. ISBN 84-270-1323-X. 
  • Oldenbourg, Zoé. La hoguera de Montsegur. Los cátaros en la historia. Barcelona: Edhasa, 2002. ISBN 84-350-2612-4. 
  • Perrin-Paviot, Jean-Mamert Cayla. Histoire de la Ville de Toulouse Depuis sa Fondation Jasqu'À Nos Jours. 2013. Londres: Forgotten Books, 1839. 
  • Roquebert, Michel. L'Épopée cathare. Perrin-Privat, 2001. ISBN 978-2262018269. 
  • Roquebert, Michel. La Croisade Albigenoise. Centre d'Études Cathares, 2004. ISBN 2-9521024-0-6. 
  • Vera, Antoine de la. Les châteaux du Pays Cathare. Vic-en-Bigorre: MSN, 2002. ISBN 2-911515-52-8.