Pergussa

Plantilla:Infotaula indretPergussa
(el) Περγούσσα Modifica el valor a Wikidata
Imatge
En sentit contrari a les agulles del rellotge: Strongyli, Gyali, Pergousa, Pachia i Nísiros Modifica el valor a Wikidata
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Part deDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaNisyros Municipality (Grècia) (en) Tradueix i Commune of Nikia (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 36° 35′ 18″ N, 27° 02′ 18″ E / 36.58831°N,27.038469°E / 36.58831; 27.038469
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud83 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió1,1 (amplada) × 1,9 (longitud) km
Superfície1,169 km² Modifica el valor a Wikidata

La petita illa deshabitada de Pergousa [pɛrɣusa] (grec modern: Περγούσα), a l'arxipèlag del Dodecanés, també anomenada Pergoussa, és administrada pel municipi de Nísiros a la zona meridional de la mar Egea.

Geografia

Ubicació geogràfica

Pergousa es troba en l'est de la mar Egea, a uns 10 km al sud-est de cap Kríkelos (Ακρωτήριο Κρίκελος), l'extrem sud de l'illa de Cos. L'illa de Gyali és a 8,6 km al nord-est i Nísiros a 8 km a l'est. L'illa també deshabitada de Pachia és a uns 2,3 km al sud-est. De nord a sud, l'illa té una longitud de poc més d'1,9 km, el punt més ample de l'illa és d'1,1 km, el més estret al sud, d'uns 350 m.

Igual que Nísiros i el sud de Kos, Pergousa, juntament amb Pachia, és a l'arc oriental de les Cíclades i és d'origen volcànic; és per això que el seu sòl és anhidre i estèril.

Història

S'hi trobà ceràmica neolítica i obsidiana de l'illa de Melos, a les Cíclades, i de la propera illa de Gyali.[1]

Les úniques troballes arqueològiques de l'illa provenen de dues torres rectangulars del segle iv aC.[2][3]

Fauna

Al 1993 per primera volta, es va poder detectar la presència de la sargantana d'Erhard ((Podarcis erhardii) en l'arc oriental de la mar Egea Mitjana, a les illes de Pergousa i Pachia.[4][5]

Referències

  1. ↑ Tracey Cullen. Aegean prehistory: a review. Archaeological Institute of America, 2001, p. 506. S. 66.
  2. ↑ Christy Constantakopoulou. The dance of the islands: insularity, networks, the Athenian empire, and the Aegean world. Oxford University Press, 2007, p. 330. S. 194.
  3. ↑ The structures of the Paleocastro (IV. cent. B.C.) of the Nisyros island and the coeval towers of Pergousa: building techniques, nature and sourceland of the materials, seismic volcanic hazard. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-21. [Consulta: 10 octubre 2020].
  4. ↑ PDF en www.biol.uoa.gr.
  5. ↑ Efstratios D. Valakos, Panagiota Maragou & Moysis Mylonas. Podarcis erhardii (Erhard' s wall lizard), 1999, p. 52-53.

Enllaços externs