Petricor

Pluja sobre un camí de Cornualla, Anglaterra.

Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en sòls eixuts. Aquest terme va ser creat en anglès el 1964 per dos geòlegs australians, Isabel Joy Bear i Richard Grenfell Thomas,[1] que el van formar a partir de dues arrels gregues: πέτρος, petros, que significa "pedra", i ἰχώρ, ikhôr, paraula amb la qual s'anomenava a la mitologia grega el líquid que fluïa per les venes dels déus.[2] Va aparèixer per primera vegada a la revista Nature (993/2).[3][4] Es defineix com l'aroma característica que acompanya la primera pluja després d'un període de sequera.

Explicació científica

Al seu article, els autors el van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera". Aquest oli queda adsorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja és alliberat en l'aire juntament amb un altre compost: la geosmina.[5] La geosmina és un producte metabòlic de certs actinobacteris. L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característica, a la qual també es pot afegir la de l'ozó, si a més a més hi ha activitat elèctrica.[6]

En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.[5] Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir les llavors i evitar que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.

El 2015, científics del MIT van fer servir càmeres d'alta velocitat per a mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.[7] Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que, en colpejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins la gota. Aquestes bombolles augmenten de grandària i suren cap amunt. En arribar a la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Bear, I. J.; Thomas, R. G. «Nature of Argillaceous Odour» (en anglès). Nature, vol. 201, 4923, 3-1964, p. 993–995. DOI: 10.1038/201993a0. ISSN: 0028-0836.
  2. ↑ wordsmith.org: A.Word.
  3. ↑ Bear, I.J.; R.G. Thomas «Nature of argillaceous odour». Nature, 201, 4923, 3-1964, p. 993–995. DOI: 10.1038/201993a0.
  4. ↑ Garg, Anu. The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words. Penguin, 2007, p. 399. ISBN 9780452288614.
  5. 1 2 Bear, I.J.; R.G. Thomas «Petrichor and plant growth». Nature, 207, 5005, 9-1965, p. 1415–1416. DOI: 10.1038/2071415a0.
  6. ↑ Daisy Yuhas «Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey». Scientific American, 18-07-2012 [Consulta: 20 juliol 2012].
  7. ↑ «Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)». [Consulta: 3 desembre 2015].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.