Philippe Gaumont
| |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Philippe Marcel Louis Gaumont  22 febrer 1973 Amiens (França) | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 17 maig 2013 (40 anys) Arràs (França) | ||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||||||||||||||||||||||
| Alçada | 186 cm | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | ciclista | ||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | França | ||||||||||||||||||||||
| Esport | ciclisme en pista | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||
| 2003 | Classificació UCI 2003 (189è) | ||||||||||||||||||||||
| 2000 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 | ||||||||||||||||||||||
| 5 juliol 1997 | Tour de França de 1997 | ||||||||||||||||||||||
| 1996 | Classificació UCI 1996 (76è) | ||||||||||||||||||||||
| 1992 | cycling at the 1992 Summer Olympics – men's team time trial (en)  (medalla de bronze olímpica) |
||||||||||||||||||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  França | |||
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics  | |||
 |
Barcelona 1992 | contrarellotge per equips | |
Campionat del Món en pista  | |||
|
Manchester 2000 | Persecució per equips | |
Philippe Gaumont (Amiens, 22 de febrer de 1973 – Arràs, 17 de maig de 2013) va ser un ciclista francès que fou professional entre 1994 i 2004.
Com a ciclista amateur va prendre part en els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, en què guanyà una medalla de bronze en la prova de contrarellotge per equips, junt a Jean-Louis Harel, Hervé Boussard i Didier Faivre-Pierret.
El 1994 passà a professional. En el seu palmarès destaca la Gant-Wevelgem de 1997, els Quatre dies de Dunkerque de 1996 i el Tour de l'Oise de 1996.
Durant la seva carrera tingué nombrosos problemes amb el dopatge, sent controlat positiu en nombroses ocasions: 1996, 1998, 1999 i veient-se implicat en l'afer Cofidis el 2004. De resultes d'aquest darrer positiu deixà el ciclisme professional i el 2005 publicà el llibre "Prisonnier du dopage" (Presoner del dopatge) on explicava la seva experiència amb el dopatge i on afirmava que el 95% dels ciclistes es dopaven.
En deixar el ciclisme muntà un bar a la seva Amiens natal i passà a col·laborar amb la justícia per tal d'erradicar el dopatge. El 24 d'abril de 2013 fou ingressat a l'hospital en patir un atac de cor,[1] del qual no es recuperà i acabà morint el 17 de maig següent.[2]
Palmarès
- 1992
Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Barcelona en contrarellotge per equips- 1r al Tour de la Somme
- 1994
- 1r al Tour de Poitou-Charentes i vencedor d'una etapa
- 1996
- 1r als Quatre dies de Dunkerque
- 1r al Tour de l'Oise
- 1r a La Cota Picarda
- 1r al Tour de Vendée
- 1997
- 1r a la Gant-Wevelgem
- Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
- 1998
- Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Midi Libre
- 2000
Campió de França de persecució- Campió de França de persecució per equips
- Medalla de bronze de persecució per equips al Campionat del món
- 2002
- Campió de França de persecució
Resultats al Tour de França
Resultats al Giro d'Itàlia
- 1995. Abandona (15a etapa)
Resultats a la Volta a Espanya
Referències
- ↑ Durán, Santi «Philippe Gaumont, en muerte cerebral». El Mundo Deportivo, 16 maig 2013 [Consulta: 8 abril 2015].
- ↑ «Décès de Philippe Gaumont». lequipe.fr, 17 maig 2013.