Phyllis Birkby

Plantilla:Infotaula personaPhyllis Birkby
Biografia
Naixement6 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Nutley (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1994 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Great Barrington (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale
escola d'arquitectura de Yale
Cooper Union
Universitat de Carolina del Nord a Greensboro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del Sud de Califòrnia
Universitat de la Ciutat de Nova York
Institut Pratt Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Noel Phyllis Birkby (Nutley, 6 de desembre de 1932 - Great Barrington, 13 d'abril de 1994) fou una arquitecta, feminista, cineasta i professora estatunidenca. És coneguda especialment per haver estat una de les fundadores de la Women's School of Planning and Architecture i és considerada una figura pionera en la intersecció entre arquitectura, feminisme i activisme LGBT al país.

Biografia

Joventut i formació

Birkby va néixer a Nutley, Nova Jersey. Des de petita mostrà interès per l'arquitectura, dibuixant ciutats i construint maquetes. Quan tenia setze anys, un orientador professional li va dir que, malgrat les seves aptituds, l'arquitectura no era una carrera adequada per a una dona.[1][2] El 1950 ingressà al Women's College de la Universitat de Carolina del Nord per estudiar belles arts. Fou expulsada després d'una sèrie d'incidents disciplinaris que ella mateixa relacionà posteriorment amb la seva visibilitat com a dona lesbiana.[3]

Després d'un període a Nova Jersey, es traslladà a Nova York, on treballà com a il·lustradora tècnica. El 1955 participà en projectes de desenvolupament comunitari a Mèxic. El 1959 ingressà al programa nocturn d'arquitectura de la Cooper Union, mentre treballava en diversos despatxos professionals. Obtingué el títol el 1963.[1][2] Posteriorment cursà estudis a la Yale School of Architecture, on era una de les poques dones presents. Hi obtingué el títol de màster en arquitectura el 1966.[3][4]

Carrera professional

El 1968 aconseguí la llicència professional d'arquitecta a l'estat de Nova York. Entre 1966 i 1972 treballà al despatx Davis Brody and Associates, participant en projectes com el complex residencial de Waterside Plaza a Manhattan, equipaments universitaris i iniciatives de renovació urbana a la ciutat de Nova York.[5][6] Paral·lelament, desenvolupà una intensa activitat docent. Va impartir classes a la Universitat de Detroit i, més endavant, a institucions com el Pratt Institute, el New York Institute of Technology, la Universitat del Sud de Califòrnia i el City College de Nova York. El 1973 abandonà Davis Brody Associates, va fer pública la seva homosexualitat i inicià una etapa de treball independent. Aquell mateix any participà en projectes de reconstrucció educativa al Vietnam i edità diverses publicacions vinculades al feminisme lèsbic, com el compendi d'assajos Amazon expedition: A lesbian feminist anthology.[7][8]

L'any 1974, Birkby fou una de les fundadores de la Women's School of Planning and Architecture (WSPA), juntament amb Katrin Adam, Ellen Perry Berkeley, Bobbie Sue Hood, Marie Kennedy, Joan Forrester Sprague i Leslie Kanes Weisman. La WSPA es constituí com una organització educativa independent, destinada a oferir una alternativa als programes acadèmics tradicionals en arquitectura, urbanisme, habitatge i desenvolupament comunitari. El seu model es basava en l'aprenentatge participatiu, l'absència de jerarquies i la igualtat entre professores i estudiants. Els programes d'estiu de la WSPA es desenvolupaven en diferents universitats dels Estats Units i estaven oberts a qualsevol dona interessada en l'entorn construït, independentment de la seva formació acadèmica. Els cursos combinaven coneixements tècnics amb reflexions sobre el paper de les dones en l'arquitectura i la planificació urbana. Malgrat la seva influència, l'organització deixà d'operar durant la dècada de 1980.[9][10]

Darrers anys

Després del declivi de la WSPA, Birkby continuà dedicant-se principalment a la docència, la investigació i l'activisme feminista. També participà en l'Organització d'Arquitectes i Dissenyadors Lesbianes i Gais (OLGAD).[2]

El 1992 li fou diagnosticat un càncer de mama. Va morir el 13 d'abril de 1994 a Great Barrington, Massachusetts.[2]

Activisme feminista i LGBT

Durant la dècada del 1970, Birkby es convertiria en una figura destacada del moviment feminista i lèsbic als Estats Units. Formà part de CR One, un dels primers grups de conscienciació feminista lèsbica, juntament amb activistes i escriptores com Kate Millett, Sidney Abbott i Alma Routsong.[11] El 1971 començà a implicar-se activament en organitzacions de dones arquitectes i urbanistes. També documentà el moviment feminista mitjançant fotografies, enregistraments audiovisuals i pel·lícules.[12][13]

Birkby desenvolupà una crítica de l'arquitectura tradicional, que considerava condicionada per estructures patriarcals de poder. Va encunyar el terme «patriartectura» per descriure una arquitectura concebuda des de valors patriarcals i defensà la necessitat de crear espais que responguessin a les experiències i necessitats de les dones.[14] Per tal d'explorar aquestes idees, organitzà tallers de «fantasia ambiental», on les participants imaginaven entorns ideals sense les limitacions imposades per les convencions socials o professionals. Aquestes experiències influïren en la seva activitat docent i en diversos assajos escrits conjuntament amb l'arquitecta Leslie Kanes Weisman.[10]

Al llarg de la seva vida, Birkby va produir una extensa documentació audiovisual sobre el moviment feminista, la cultura lèsbica i l'activisme LGBT a Nova York. El seu fons personal, conservat a l'Smith College de Massachusetts, inclou fotografies, enregistraments sonors, vídeos i més de 150 pel·lícules. El 1997 la institució li dedicà una exposició retrospectiva coincidint amb l'obertura dels seus arxius als investigadors.[15]

Referències

  1. 1 2 «Noel P. Birkby, 61; architect, filmmaker» (en anglès). The Berkshire Eagle, 15-04-1994, p. 10. Arxivat de l'original el 2024-05-23 [Consulta: 23 maig 2024].
  2. 1 2 3 4 «Collection: Phyllis Birkby papers» (en anglès). Smith College Finding Aids. Arxivat de l'original el 2020-05-21. [Consulta: 15 maig 2020].
  3. 1 2 Vider, Stephen. «“Fantasy Is the Beginning of Creation”: Imagining Lesbian Feminist Architecture». A: The Queerness of Home: Gender, Sexuality, and the Politics of Domesticity after World War II (en anglès). Chicago: The University of Chicago Press, 2021, p. 106–140. DOI 10.7208/chicago/9780226808222-005. ISBN 978-0-226-80819-2. Arxivat de gener 19, 2025, a Wayback Machine.
  4. ↑ Myers, JoAnne (ed.). Historical Dictionary of the Lesbian and Gay Liberation Movements (en anglès). Universitat de Virginia: Scarecrow Press, 2003. ISBN 0810845067.
  5. ↑ Oribello, Mark. «A Division III examination in the School of Humanities and Arts, Hampshire College». A: Building the perfect beast : a construction history of Hampshire College (en anglès). Amherst, Mass: Hampshire College, 1995. OCLC 32896362.
  6. ↑ «Projects». Smith College Finding Aids. Arxivat de l'original el 2022-03-10. [Consulta: 15 maig 2020].
  7. ↑ Love, Barbara J. (ed.). Feminists Who Changed America, 1963-1975. Champaign, IL: University of Illinois Press, 2015-04-17, p. 576. ISBN 9780252031892.
  8. ↑ Birkby, Phyllis «Feminist visions of the future: interviews and lectures» (en anglès). Feminist Studies. California State University [Chico], 02-03-1979. OCLC: 27760391.
  9. ↑ «Making room : women and architecture». Heresies Collective [Nova York, NY], 1981. OCLC: 9256765.
  10. 1 2 Brunch, Charlotte; Pollack, Sandra. «Learning Our Way: essays in feminist education» p. 334, 1983. Arxivat de l'original el 2001-04-28. [Consulta: 22 juny 2026].
  11. ↑ Myers, JoAnne. The A to Z of the Lesbian Liberation Movement: Still the Rage (en anglès). Scarecrow Press, 20 agost 2009, p. 93. ISBN 978-0-8108-6327-9.
  12. ↑ «Collection: Women's School of Planning and Architecture records». Smith College Finding Aids. Arxivat de l'original el 2019-11-08. [Consulta: 15 maig 2020].
  13. ↑ «The Caryatid : newsletter of the Alliance of Women in Architecture». AWA Newsletter. The Alliance [Nova York], 1984. ISSN: 0734-4120.
  14. ↑ Birkby, N. Phyllis; Weismann, Leslie Kanes «The Woman Built Environment» (en anglès). Quest, Vol. II, 1975.
  15. ↑ «Information on Use». Smith College, 1998. Arxivat de l'original el 2010-06-25. [Consulta: 12 agost 2011].

Bibliografia complementària

  • Allen, Nancy. The Women's School of Planning and Architecture (en anglès). Bellingham, Washington: Huxley College of Environmental Studies, 1980. OCLC 48714359. 
  • Birkby, Phyllis (ed.). Amazon Expedition; a Lesbian Feminist Anthology (en anglès). Times Change Press, 1973. ISBN 978-0-87810-526-7. 
  • Birkby, N. Phyllis; Weisman, Leslie Kanes «Women's Fantasy Environment: Notes on a Project in Process» (en anglès). Heresies: A Feminist Publication on Art and Politics, Num. 2, 5-1977, p. 116-117.
  • Weisman, Leslie Kanes. «The Women's School of Planning and Architecture». A: Brunch, C.; Pollack, S. (eds.). Learning Our Way: Essays in Feminist Education (en anglès). Trumansburg, NY: Crossing Press. 

Enllaços externs

  • «Noel Phyllis Birkby» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. Fundació d'Arquitectura Beverly Willis.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.