Pic de Creussans
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ordino (Andorra) i Ausat (França) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.682 m | |||
El pic de Creussans, o pic de Caraussans, és una muntanya dels Pirineus de 2.682 mètres d'altitud a la frontera entre la parròquia d' Ordino a Andorra i el departament de l'Arieja a França.[1]
Toponímia
Creussans (ortografia reconeguda per la nomenclatura dels topònims d'Andorra)[2] pot provenir de carant que significa "cascada" o "ràpid».[3] La forma Caraussans, més propera a aquest mot, també s'utilitza al vessant de l'Arieja.[3]
Geografia
El pic de Creussans és un cim situat a la frontera francoandorrana, en la cresta carenera d'orientació nord-sud que discorre entre els pics de Tristaina i Cataperdís, separant la vall ariegesa de Solcén a l'oest i els circs de Tristaina i Arcalís a l'est, a la banda andorrana. El cim domina el port de Creussans, situat immediatament a l'est del pic, que és un pas natural entre els dos països, però de menor trànsit que el port de Siguer, que s'utilitzava per al trànsit de bestiar entre la vall de la Valira del Nord i la vall de Siguer.[4]
Al vessant oriental del pic hi ha l'estany de Creussans, pròxim a l'estació de Vallnord Ordino- Arcalís. Al vessant nord-oest hi ha petits estanyols i l'estany de Caraussans.
Geologia
El pic de Creussans és a la cadena axial dels Pirineus formada per roques paleozoiques. Les roques del nord-oest del Principat d'Andorra són dels períodes cambrià i ordovicià i han patit metamorfisme de diferent grau, com els esquistos i els micaesquistos.[5][6][7]
Vies d'accés
Una forma fàcil d'accedir al cim és prendre el telecadira del port de Creussans des de l'estació d'Ordino Arcalís i arribar-hi a peu per la carena.
Notes i referències
- ↑ «mapa Muntanyes d'Andorra, 1:10.000, full 02». Govern d'Andorra, 2026. [Consulta: 3 agost 2026].
- ↑ Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. «Nomenclàtor d’Andorra». [Consulta: 25 août 2019].
- 1 2 Xavier Planas Batlle. «Recull i etimologia d'hidronímia andorrana». [Consulta: 11 août 2019].
- ↑ Jean Becat. Vie pastorale, activités, institutions et société traditionnelles de l'Andorre. Institut catalan de recherche en sciences sociales, 2010, p. 71.
- ↑ «Servidor de Mapes d'Andorra». Sistema d'Informació Geogràfica Mediambiental d'Andorra. [Consulta: 26 març 2018].
- ↑ Joan Manuel Vilaplana. Estudi del glacialisme de les Valls de la Valira d'Ordino i d'Arinsal, Andorra. Institut d'Estudis Catalans, 1984, p. 26–. ISBN 978-84-7283-053-0.
- ↑ Jean Becat. «Andorre, un pays pyrénéen Le cadre physique et les formes du relief». [Consulta: 21 août 2019].