Piccoliïta
 Piccoliïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NaCaMn³⁺₂(AsO₄)₂O(OH) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,8761(9) Å; b = 7,5190(8) Å; c = 11,689(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcm |
| Color | negre |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | marró |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2017-016 |
| Símbol | Pcc |
| Referències | [1] |
La piccoliïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor dels col·leccionistes de minerals Gian Paolo Piccoli (1928–1996) i el seu fill Gian Carlo (n. 1953) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia regional del Piemont.
Característiques
La piccoliïta és un arsenat de fórmula química NaCaMn³⁺₂(AsO₄)₂O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19906, i al Museu de ciències naturals «F. Eusebio».
Formació i jaciments
Va ser descrita a partir de les mostres obtingudes a dos indrets de la província de Cuneo, al Piemont (Itàlia): la mina Valletta, a la localitat de Vallone della Valletta, i a la mina Montaldo, a Borgata Oberti. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Piccoliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juny 2021].