Picot fumat
Leuconotopicus fumigatus  | |
|---|---|
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Tribu | Melanerpini |
| Gènere | Leuconotopicus |
| Espècie | Leuconotopicus fumigatus (d'Orbigny, 1840) Leuconotopicus fumigatus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Veniliornis fumigatus
Dryobates fumigatus |
| Protònim | Picus fumigatus |
| Distribució | |
 | |
El picot fumat[1] (Leuconotopicus fumigatus) és una espècie de picot neotropical, estès des del sud de Mèxic fins a l'Argentina.[2]
Descripció
El picot fumat fa uns 18 cm de llarg i pesa entre 31 i 50 g. Els mascles i les femelles tenen el mateix plomatge excepte al cap. Els mascles són vermells del front al clatell, en les femelles és de color marró fosc amb un to oliva i ocasionalment algunes taques blanques. Els adults d'ambdós sexes de la subespècie nominal fumigatus tenen la cara majoritàriament de color marró oliva amb lores blanquinoses, un supercili blanc prim i un "bigoti" negre amb una línia blanca fina a sobre. Les parts superiors són majoritàriament de color marró a marró oliva amb un to vermell a les espatlles i cobertores posteriors i superiors de color marró més apagat. Les plomes de vol són de color marró fosc amb barres pàl·lides a les membranes interiors. La cua és de color marró negrós, que és més pàl·lida a les plomes exteriors. Les parts inferiors són de color marró oliva, que de vegades és més pàl·lida al ventre amb barres més fosques i febles. El bec llarg és negrós amb una mandíbula més pàl·lida, l'iris de color marró fosc a marró vermellós i les potes grisenques. Els juvenils són més apagats i de color marró sutge que els adults, sense el to vermell a l'esquena i amb barres blanques en algunes plomes de vol. Els mascles tenen una corona vermella apagada i les femelles un front vermell apagat.[3]
La subespècie oleagineus té ales més llargues que la nominal i molt de blanc al voltant dels ulls. La subespècie sanguinolentus és més petita i té les ales més curtes que la oleagineus; és d'un marró més intens que la nominal i té una cara més pàl·lida i no té blanc al voltant de l'ull. La subespècie reichenbachi és similar a la sanguinolentus, però és d'un marró més apagat i té les ales lleugerament més llargues. La subespècie obscuratus té les ales més llargues de totes les subespècies. Per altra banda, és similar a la sanguinolentus, però té un plomatge més fosc i grisenc-marró.[3]
Distribució i hàbitat
El picot fumat habita una àmplia varietat de paisatges, la majoria boscosos. Aquests inclouen boscos humits i molls, boscos emboirats (ecosistemes místics coberts de boira i rics en biodiversitat), boscos secs de muntanya i verns, boscos de ribera i boscos secundaris. També es troba al sotabosc dens a les vores del bosc i a les plantacions de cafè. En altitud, va des de prop del nivell del mar fins als 1.500 m a Mèxic, fins als 750 m i localment fins als 1.850 m a l'Amèrica Central, entre 800 i 2.700 m a Veneçuela, principalment entre 1.200 i 2.800 m a Colòmbia i Perú, principalment entre 1.000 i 1.800 m a l'Equador i entre 1.200 i 2.500 m a l'Argentina.[3]
Comportament
Moviment
El picot fumat és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[3]
Alimentació
El picot fumat fumat busca aliment sol, en parelles o en grups familiars, i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. La major part de la dieta són escarabats xilòfils adults i larvals, però inclou petites quantitats de fruita. Normalment, caça als nivells entremitjos i baixos del bosc, sovint en fullatge dens i lianes entortolliguades però s'alimenta a la capçada i en arbres aïllats. Principalment, troba les preses picotejant i martellejant, però rarament sondeja o espigola.[3]
Cria
La temporada de cria del picot fumat fumat varia geogràficament, sent de febrer a juny a Amèrica Central, de febrer i març a Veneçuela, i d'octubre a abril a Colòmbia. Ambdós sexes excaven la cavitat del niu, generalment en una branca o tronc mort o de vegades en un pal de tanca, i típicament entre 1,5 i 8 m per sobre de terra. La mida de la posta és de quatre ous. Es desconeix el període de incubació, el temps fins a l'eclosió del niu i els detalls de les cures parentals.[3]
Sons vocals i no vocals
El picot fumat té una àmplia varietat de vocalitzacions, incloent-hi 'uick', 'txuk', 'puik' o 'quip'", un "'kiir-kiir-kiir-kiir' agut", un "'tsur-tsur-tsur-tsur' greu, un "tchk, tchk zr-r-r-r uh kuh-kuh-kuh-kuh", i un 'uick-a uick-a' o 'tseuink tseuink' que xiula i xucla en les interaccions". El martelleig és "molt ràpid i prolongat".[3]
Estat de conservació
La UICN ha avaluat el picot fumat com a espècie de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i una població estimada d'almenys 50.000 individus madurs, tot i que aquest últim es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[4] Es considera que és poc comú o comú en diverses parts de l'àrea de distribució i es troba en moltes zones protegides. "Probablement raonablement segur".[3]
Taxonomia i sistemàtica
L'espècie va ser descrita per primera vegada pel naturalista francès Alcide d'Orbigny com a Picus fumigatus, basant-se en individus observats a la província de Corrientes a l'Argentina, i més tard a Santa Cruz de la Sierra a Bolívia.[5]
Des de la descripció original, ha estat classificada successivament en els gèneres Leuconotopicus i Picoides i després ha tornat a ser classificada com a Leuconopticus.[6][7] El Congrés Ornitològic Internacional i el Manual dels Ocells del Món de BirdLife International la mantenen en aquest gènere.[8][9] Tanmateix, a partir del 2018, l'American Ornithological Society i la taxonomia de Clements van traslladar totes les espècies del gènere Leuconotopicus al gènere Dryobates.[10][6][2]
El nom del gènere Leuconotopicus deriva del grec antic «leukos» que significa “blanc”, «noton», “esquena” i «pikos», “picot”. L'epítet específic fumigatus significa “fumat” en llatí.[11]
Ja sigui dins del gènere Leuconopticus o Dryobates, els diferents sistemes taxonòmics reconeixen cinc subespècies:[8][2][9]
- L. f. oleagineus (Reichenbach, 1854) - sud-oest i est de Mèxic.
- L. f. sanguinolentus (Sclater, 1859) - des del sud de Mèxic fins a l'oest de Panamà.
- L. f. reichenbachi (Cabanis & Heine, 1863) - nord i nord-est de Veneçuela.
- L. f. fumigatus (D'Orbigny, 1840) - des de l'est de Panamà a través de Colòmbia cap a l'est fins al nord-oest de Veneçuela i al sud a través de l'Equador i l'est del Perú fins a l'oest de Bolívia i el nord-oest de l'Argentina.
- L. f. obscuratus (Chapman, 1927) - sud-oest de l'Equador i nord-oest del Perú.
Referències
- ↑ «Picot fumat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 setembre 2025].(català)
- 1 2 3 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 setembre 2025].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Winkler, Hans; Christie, David. Smoky-brown Woodpecker (Dryobates fumigatus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.smbwoo1.01.
- ↑ «Leuconotopicus fumigatus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2020, 17-02-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22681193a141047835.en.
- ↑ Orbigny, Alcide Dessalines d'. Voyage dans l'Amérique méridionale : (le Brésil, la république orientale de l'Uruguay, la République argentine, la Patagonie, la république du Chili, la république de Bolivia, la république du Pérou), exécuté pendant les années 1826, 1827, 1828, 1829, 1830, 1831, 1832, et 1833. vol.4. París: Chez Pitois-Levrault et ce., libraires-éditeurs, rue de la Harpe, no. 81, 1935, p. 380.
- 1 2 «A Classification of the Bird Species of South America | Part 5. Trogoniformes to Psittaciformes». South American Classification Committee. [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ Remsen, J. V. «Fifty-third Supplement to the American Ornithologists' Union Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 129, 3, 7-2012, p. 573–588. DOI: 10.1525/auk.2012.129.3.573.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 14 setembre 2025].
- 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ Chesser, R. Terry; Burns, Kevin J.; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W. «Fifty-ninth Supplement to the American Ornithological Society's Check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 135, 3, 7-2018, p. 798–813. DOI: 10.1642/AUK-18-62.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 224, 166. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 14 setembre 2025].