Picotet tacat
| Picumnus innominatus | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 10 g (pes adult) |
| Cries | 2,8 |
| Incubació de l'ou | 11 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Gènere | Picumnus |
| Espècie | Picumnus innominatus Edward Burton, 1836 Picumnus innominatus |
| Distribució | |
| Endèmic de | Reserva d'Asan, parc nacional de Namdapha, Santuari Chail, Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional de Nameri, Santuari Chapramari, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, santuari Fambong Lho, Llac Khecheopalri, Pelling, Yuksom, llac Loktak, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Manas, parc nacional de Dibru-Saikhowa, reserva forestal de Garbhanga, Santuari de gibons de Hoollongapar, reserva forestal de Jeypore, reserva de tigres de Dampa, parc nacional de Phawngpui, Reiek, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, muntanyes Mishmi i reserva de tigres de Pakhui |
El picotet tacat[1] (Picumnus innominatus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) i l'única espècie del gènere Picumnus que habita fora del continent americà.[2] Antany va ser inclòs al monotípic gènere Vivia (Hodgson, 1837).
Descripció
Els mascles i les femelles del picotet tacat s'assemblen. Tenen l'esquena de color verd oliva, amb dues franges blanques al costat del cap. El mascle té la part davantera de la corona taronja i marró. Té una coloració blanc crema a la part inferior, amb taques negres. Té una banda verd fosc a prop dels ulls.[3]
Distribució i hàbitat
Es troba al subcontinent indi i al sud-est asiàtic, i s'estén per Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Pakistan, Tailàndia, Tibet i Vietnam. Els hàbitats naturals són els boscos boreals, els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals i els boscos muntans humits subtropicals o tropicals. A l'Índia, es troba als contraforts de l'Himàlaia, fins a una altitud d'uns 2500 m. Es pot trobar a les selves de bambú.[3]
Comportament i ecologia
Normalment, es mou en parelles, entre branques primes, i de vegades es pengen de la branca cap per avall. El comportament és força similar al dels picots.[3]
Dieta i alimentació
El picotet tacat té una dieta que consisteix en formigues i tèrmits.[3][4]
Reproducció i hàbits de cria

L'època de cria de l'espècie del picotet tacat és de gener a maig en gran part de l'àrea de distribució. Aquests ocells són monògams. Tots dos adults excaven el forat de nidificació amb una entrada rodona que s'adapta perfectament a l'ocell, donant lloc a una cambra vertical ampliada a sota. La posta pot contenir de 2 a 5 ous blancs i rodons. Tots dos pares es tornen per incubar els ous i cuidar les cries. Els pollets desclouen al cap d'11-14 dies i són volanders passats vint-i-cinc dies més.[4]
Patrons de migració i moviment
El picotet tacat és un ocell resident no migratori. Els individus de les zones més altes poden traslladar-se a nivells més baixos i planes a l'hivern.[4]
Després de la reproducció, els picotets juvenils poden dispersar-se i establir-se en nous llocs dins de la zona de distribució parental. Poden fer moviments locals per alimentar-se i criar dins de la zona.[4]
Estat de conservació
La mida de la població global del picotet tacat no s'ha quantificat. Es considera que la tendència poblacional general d'aquestes espècies és estable. A tota l'àrea de distribució, s'ha establert que aquesta espècie de picotet és de "comuna" a "bastant comuna". La durada de la generació és de 4,2 anys. La mida de distribució és d'uns 18.200.000 km².[4]
La desforestació, la degradació i fragmentació de l'hàbitat i la captura d'adults i juvenils per al comerç d'animals de companyia són les principals amenaces que poden posar en perill la supervivència d'aquesta espècie.[4]
El picotet tacat no s'acosta als llindars per ser espècie vulnerable, ni segons el criteri de mida de l'àrea de distribució, ni segons el criteri de tendència poblacional ni segons el criteri de mida poblacional. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) ha categoritzat i avaluat l'espècie i l'ha classificat com en risc mínim. L'estatus de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres) per al picotet tacat és "No avaluat".[4]
Taxonomia i etimologia
El picotet tacat va ser descrit formalment el 1836 pel zoòleg anglès Edward Burton amb el nom binomial actual Picumnus innominatus a partir d'un exemplar recollit a l'"Himàlaia". Es considera que la localitat tipus és l'estat de Sikkim, al nord-est de l'Índia.[5][6]
El nom científic Picumnus prové de la mitologia romana. «Picumnus» és la personificació del picot.[7] L'epítet específic innominatus és llatí i significa “sense nom”.[8]
Es reconeixen tres subespècies:[9]
Referències
- ↑ «Picotet tacat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 octubre 2025].
- 1 2 3 4 Grewal, Bikram. Birds of the Indian Subcontinent. Local Colour Limited, 2000, p. 14. ISBN 9789628711079.
- 1 2 3 4 5 6 7 Faheem, Mahmood Syed. «Speckled piculet». Birds of India | Bird World. [Consulta: 8 octubre 2025].
- ↑ Burton, Edward. Picumnus innominatus. vol.2-3. Londres: Proceedings of the Zoological Society of London, 1834, p. 154.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.6. Cambridge: Harvard University Press, 1948, p. 97 [Consulta: 8 octubre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Picumnus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 octubre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 205. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 8 octubre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 8 octubre 2025].
