Pierre Christin

Plantilla:Infotaula personaPierre Christin
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Pierre François Marie Christin Modifica el valor a Wikidata
27 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Mandé (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 2024 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Turgot (en) Tradueix
Universitat de París
Institut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Escarpit Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura francesa, literatura, escriptura creativa i professional, còmic i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor visitant (1965–1966), professor (1960–1964), escriptor, guionista, guionista de còmics, professor lector, creador de còmics, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bordeus (1967–2003)
Pilote (1966–1989)
Universitat de Utah, professor visitant (1965–1966) Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLinus Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsOlivier Christin, Angèle Christin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpierrechristin.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0160391 TMDB (persona): 118678 Goodreads (autor): 101694 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Christin (Saint-Mandé, 27 de juliol de 1938 - 14è districte de París, 2 d'octubre de 2024) va ser un novel·lista, guionista i periodista francès.[1][2] Una de les seves obres més conegudes és la sèrie de còmics de ciència-ficció, Valerian, agent espaciotemporal amb dibuixos de Jean-Claude Mézières, amb qui compartien amistat des de la infància.[3][4]

Biografia

Pierre Christin va néixer a Saint-Mandé, suburbis més orientals de París, l'any 1938. Entre el 1943 i el 1944 va fer una amistat que duraria tota la vida amb Jean-Claude Mézières. Es varen conèixer en un dels refugis antiaeris de Saint-Mandé, mentre jugaven junts, sense ser conscients dels perills que comportava el conflicte de la Segona Guerra Mundial.[3] Ja d'adolescents es va unir a la seva amistat Jean Giraud, que juntament amb Mézières, compartien la mateixa passió pel dibuix i els còmics. Tanmateix, Christin tenia també altres interessos com la política, la literatura o la sociologia, i també aficions com la música jazz, el cinema popular i l'estil de vida nord-americà.[3]

Christin va cursar estudis a l'Institut d'Estudis Polítics de París i a la Universitat de París-Sorbona, on es va graduar el 1963[5] i obtingué un doctorat amb la tesi, Le Fait Divers, Littérature du Pauvre.[3][5][4]

A la dècada de 1960 va anar a treballar de professor de literatura francesa a la Universitat de Utah de Salt Lake City, a l'oest americà, i va poder conèixer la vida als ranxos, les carreteres urbanes, la ciència-ficció, la ficció policial i la música negra. Aquesta primera feina fora de França va ser l'inici de llargues estades a diferents països.

El 1967 va crear, amb Jean-Claude Mézières al dibuix, la primera aventura de Valerian, agent espaciotemporal. A la revista Pilote, a les dècades del 1970 i 1980, va escriure guions per a Jacques Tardi, François Boucq i Jean Vern, entre d'altres.[4]

Al llarg de la seva vida va visitar l'Orient Mitjà, els països del Bloc de l'Est, els Estats Units d'Americà i Cuba en viatges de recerca. Les experiències i impressions recollides en aquests viatges foren la base per la sèrie de memòries il·lustrades Les Correspondances de Pierre Christin (1997-2002), on s'hi recollien fotos, textos reals i de ficció, il·lustrats per Patrick Lesueur, Jacques Ferrandez, Jean-Claude Denis, Alexis Lemoine i Enki Bilal, entre d'altres.[3][4] L'abril de 2018 es va publicar un àlbum que transcriu els records del guionista, a partir de dibuixos de Philippe Aymond: Est-Ouest.[6]

Obres

Còmic

  • Valérian et Laureline amb Jean-Claude Mézières (Dargaud) : 26 números / amb Virginie Augustin : 1 número («Valérian, vu par ...: Là où naissent les histoires», 2022)
  • Canal Choc amb Jean-Claude Mézières (guió), Aymond/Chapelle/Labiano (dibuix), Bilal/Druillet/Goetzinger/Moebius (convidats) (Les Humanoïdes Associés): 4 números
  • Avec Enki Bilal (Les Humanoïdes Associés puis Casterman à partir de 2006): 7 números
    • Légendes d'aujourd'hui (guió), amb Enki Bilal (dibuix) Dargaud:
      • La Croisière des oubliés, col. «Histoires fantastiques», 1975.
      • Le Vaisseau de pierre, col. «Histoires fantastiques», 1976.
      • La Ville qui n'existait pas, col. «Histoires fantastiques», 1977.
    • Fins de siècle (guió), amb Enki Bilal (dibuix):
      • Les Phalanges de l'Ordre noir, 1979.
      • Partie de chasse, 1983.
    • Los Angeles - L'Étoile oubliée de Laurie Bloom (guió), amb Enki Bilal (dibuix) Autrement, 1984. Reedició Casterman
    • Cœurs sanglants et autres faits divers (guió), amb Enki Bilal (dibuix) Les Humanoïdes Associés, 1984. Reedicions Dargaud i Casterman
  • Amb Annie Goetzinger: 8 números dels quals: La Diva et le Kriegsspiel i La Demoiselle de la légion d'honneur (Dargaud), i una sèrie: Agence Hardy (7 àlbums; éditions Dargaud).
  • Amb Jean Vern: 5 números + 1 col·lectiu
  • Amb Philippe Aymond (Dargaud): 5 números
  • Amb altres dibuixants (Jacques Tardi, Patrick Lesueur, François Boucq, Jacques-Henri Tournadre, Bernard Puchulu, Daniel Ceppi, Alain Mounier, Olivier Balez, Andreas C. Knigge, etc.).
  • Amb Sébastien Verdier, Orwell, Dargaud, 2019.
  • Amb André Juillard, Léna, 3 àlbums a Dargaud: Le long voyage de Léna, Léna et les trois femmes, Léna dans le Brasier.
  • Amb Jean-Michel Arroyo, Pigalle, 1950, Dupuis, 2022.
  • Amb Fawzi, Il était une fois la greffe de rein, Caurette, 2024

Llibres il·lustrats

  • Col·lecció "Les correspondances de Pierre Christin" a Dargaud: "Les belles cubaines", amb Patrick Lesueur, "Trains de plaisir" amb Jean-Claude Denis, "La bonne vie" amb Max Cabanes, "Chez les Cheikhs" amb Jacques Ferrandez,"[7] Les 4 vérités de la Vème" amb Alexis Lemoine, "Adieu, rêve américain" amb Jean-Claude Mézières,"[8] Le Sarcophage" amb Enki Bilal.

Novel·les

  • 1976 : Les Prédateurs enjolivés (Robert Laffont)
  • 1979 : Le futur est en marche arrière, recull de novel·les (Encre)
  • 1981 : Zac (Grasset)
  • 1988 : La Vallée des Autres (inclòs a l'antologia L'Hexagone halluciné)
  • 1994 : Rendez-vous en ville (Flammarion)
  • 1998 : L’Or du zinc (Albin Michel)
  • 2006 : Petits Crimes contre les humanités (A.-M. Métailié)
  • 2011 : Légers arrangements avec la vérité (A.-M. Métailié)
  • 2017 : Paradizac, la ville cachée (Fleurus)

Cinema

Teatre

  • 1989 : Ce soir on raccourcit, amb el grup de la Tête Noire
  • 2017 : Opera: Llibret de "La citadelle de verre", música de Louis Crelier, decorats d'Enki Bilal.

Assaig

  • 1967 : L'information cinématographique (Éditions Auguste Comte, Coll. Bibliothèque des Attachés de presse núm. 5).
  • 2022: Pierre Christin, interviewé par Edith Rémond (prefaci de Jean Petaux & Edith Rémond, postfaci d'Arnaud Schwartz) Journalisme : l'école de Bordeaux (le Bord de l'eau)

Premis

  • 1976: Festival del Còmic d'Angulema, Millor autor francès[9]
  • 1986: Festival del Còmic d'Angulema, Premi lectors de biblioteca per La voyageuse de la petite ceinture[10]
  • 1997: Festival del Còmic d'Angulema, Premi Tournesol per Les otages de l'Ultralum[11]
  • 2019: Festival del Còmic d'Angulema, Premi René Goscinny per Est-Ouest (amb Philippe Aymond, Air Libre)[12]

Referències

  1. ↑ Pons, Álvaro. «Pierre Christin, el viajero de las estrellas» (en castellà), 04-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].
  2. ↑ «Mor Pierre Christin, guionista de còmics com 'Valérian' i 'Les falanges de l'Orde negre'». Ara, 03-10-2024. [Consulta: 7 octubre 2024].
  3. 1 2 3 4 5 Bas Schuddeboom. «Pierre Christin» (en anglès). lambiek. Comic shop Lambiek. [Consulta: 26 juliol 2023].
  4. 1 2 3 4 «Christin, Pierre» (en francès). BD Gest. Home Solutions. [Consulta: 3 novembre 2023].
  5. 1 2 Scot, Marie. Sciences Po, les presses. Sciences Po, le roman vrai, 2022. ISBN 978-2-7246-3915-5.
  6. ↑ Clément Duval. «Est-Ouest - Par Pierre Christin et Philippe Aymond - Dupuis», 12 abril 2018.
  7. ↑ Nicolas Pothier «Voyage, voyage». BoDoï, 8, 5-1998, p. 42.
  8. ↑ Nathalie Piernaz «Twin's : Le Retour». BoDoï, 49, 2-2002, p. 12.
  9. ↑ ToutEnBD. «Le palmarès 1976» (en francès). Arxivat de l'original el 13 Març 2007.
  10. ↑ «Le palmarès 1986» (en francès). Arxivat de l'original el 25 Juny 2007.
  11. ↑ «Prix Tournesol» (en francès). Arxivat de l'original el 19 Octubre 2007.
  12. ↑ «Prix René Goscinny - Screenplay Award 2021» (en francès). bdangouleme.com, 2021. [Consulta: 7 octubre 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.